L'infinitiu no concertat és aquell que està subordinat a un verb principal i duu un subjecte diferent al d'aquest verb. Aquest tipus d'infinitiu no existeix ni en català ni en castellà, però sí en anglès. Prenem el segúent exemple en anglès:

I want the boy to sing

Fixa't que no és possible traduir aquesta oració al català mot a mot:

*Jo vull el noi cantar ^[1]

Com que el català no coneix construccions d'infinitiu no concertat (és a dir, amb subjecte propi i diferent del del verb principal), per traslladar aquesta frase al català i que sigui gramatical, cal convertir-la en una subordinada substantiva completiva: és a dir, una oració introduïda per la conjunció que i amb el verb en forma personal (i no en infinitiu):

Jo vull que el noi canti

Com l'anglès, el grec antic pot construir oracions subordinades substantives d'infinitiu no concertat, és a dir, amb un subjecte propi. El subjecte propi de l'infinitiu va en cas acusatiu ^[2].  Observa com seria la frase Jo vull que el nen canti en grec: 

Ἐγὼ     θέλω     τὸν παϊδα     ἀείδειν.

Nom     1 sg pres             Ac               inf pres

                                       (Subj)                (V)

                                 ----------------------------------

                               (or. sub. subst. if. no conc)

(Subj)       (V)                      (funció CD)

Analitzem aquesta oració composta.

• • L'oració principal té:
    • un subjecte en nominatiu (el pronom ἐγώ: 'jo'),
    • un verb que concerta amb aquest subjecte (θέλω, 1a pers. sg. del pres. d'idicatiu: 'vull')
    • i una oració subordinada substantiva que fa de CD d'aquest verb "vull" (Què vull? vull que el noi canti).
      
      
  • Aquesta subordinada substantiva d'infinitiu no concerta consta de:
    • un verb en infinitiu (ἀείδειν, infinitiu present del verb ἀείδω: 'cantar')
    • i un subjecte propi en cas acusatiu (τὸν παϊδα: 'el noi').

NOTES:

[1]  En català o castellà, només és possible construir una subordinada en infinitiu quan el subjecte de la subordinada sigui el mateix que el de l'oració principal. Es pot dir "jo vull cantar", perquè el subjecte de voler i de cantar és la mateixa persona, en aquest cas "jo".

[2] També va en acusatiu l'atribut d'un infinitiu que tingui un subjecte propi, atès que l'atribut sempre ha de concertar en cas amb el subjecte que complementa. Mira l'exemple (4).a del capítol següent.