Llibre Moodle de Morfologia i Sintaxi

Els accidents gramaticals del nom en grec són el nombre, el gènere i el cas. Els dos primers són comuns al català. El cas, en canvi, demana una explicació més detallada, que trobaràs en el proper capítol d'aquest llibre d'apunts.

• Nombre. El grec antic va conèixer tres nombres: singular, dual i plural. En origen, el dual s'emprava per designar elements aparellats, com ara "els dos ulls", "les dues mans", etc. Tanmateix, en el grec d'època clàssica (que és el que estudiem al batxillerat) el dual pràcticament ja havia desaparegut. En resulta, doncs, una distribució de dos nombres, anàloga a la del català o castellà, en la qual el singular s'usa per referir-se a un sol individu o element (ésser viu, objecte, sentiment, idea, etc.), mentre que el plural s'utilitza per referir-se a un grup de dos o més elements iguals.
  
  

• Gènere. El gènere és un accident inherent al substantiu: cada substantiu té, en principi, un gènere determinat (en català, masculí o femení). En canvi, els adjectius i els pronoms tot sovint tenen formes diverses per adequar-se als diferents gèneres.

Igual que en llatí, en sànscrit o en alemany, el grec antic (i també el modern), a més del masculí i el femení, compta amb un tercer gènere: el neutre. Sembla que originàriament el gènere neutre s'especialitzaria per als substantius no animats, mentre que els substantius animats es dividirien en masculins i femenins. La realitat, però, és que l'evolució específica de cada llengua sempre porta a una distribució un punt arbitrària dels gèneres.