Producció publicitària
.
El procés publicitari: elements en joc
Publicitat televisiva.
Fins fa poc, la publicitat a la televisió era indiscutiblement la més poderosa forma de publicitat. Anunciar-se a la televisió, implica arribar a centenars de milers i milions de persones al mateix temps, i fer-ho a través del mitjà publicitari més rellevant i prestigiós. La publicitat a la televisió aporta credibilitat i, ajuda a aconseguir el propòsit desitjat.
Conjugant adequadament imatges en moviment, so, efectes i color, la publicitat a la televisió permet als anunciants realitzar campanyes amb molta creativitat i expressió artística.
Des de fa un temps es qüestiona la eficàcia de la publicitat a la televisió, degut a la saturació i al zapping. Els dos factors produeixen sorolls al canal i han fet que s’hagin d’invertir quantitats més grans en el mitjà per aconseguir ser efectius en ell. Així, un anunci ha de ser insertat moltes vegades per aconseguir ser recordat i, això implica una gran inversió.
1. Avantatges i desavantatges
La televisió ofereix una sèrie d'avantatges a l'hora de donar a donar a conèixer un producte com ara:
1. La televisió ofereix totes les alternatives visuals, de so, moviment, color i efectes especials. És un mitjà poderós amb gran impacte visual
2. Amb la televisió es pot seleccionar el grup d’enfocament basat en la geografia, l’hora, la programació i les cadenes.
3. El prestigi i el glamour de la TV poden realçar el seu missatge. Alguns la consideren la gran lliga de la publicitat.
4. La televisió es veu a les cases, que es el lloc on les persones se senten segures i no estan exposades al que puguin pensar els demés. Si l’espectador té, per exemple, algun tipus de dolor i veu un missatge a la televisió sobre com curar-lo, l’espectador estarà atent i serà un possible client.
5. Els anuncis poden crear emocions i empatia als consumidors.
6. La publicitat a la televisió pot ser molt efectiva en ajudar a crear una imatge per a un producte o empresa.
Tot i així, no s’han d’oblidar les desavantatges que té aquest tipus de publicitat:
1. Per a molts anunciants, els costos solen ser alts.
2. Els missatges poden ser tallats per l’espectador, ja sigui perquè canvia de canal o perquè baixa el volum.
3. Els espais per a la col·locació dels anuncis dins de la programació estan cada vegada mes plens, el que pot afectar a l’atenció de l’espectador.
4. La naturalesa tan ràpida del missatge, dificulta la repercussió.
5. Els anuncis realitzats amb un baix pressupost de producció segurament no llueixen tant com els de gran pressupost.
6. Es produeixen constants canvis d’horari que es generen a la franja més vista.
2. PUBLICITAT TELEVISIVA: La publicitat, de ser una convidada a "tallar el bacallà"...
La publicitat va aparèixer als mitjans de comunicació omplint les pauses, com una font d’ingressos afegida per a finançar els programes. Però avui dia la truita s’ha girat del tot i la publicitat és el motor i el mitjà de vida de les cadenes de televisió. I per això provoca les lluites per l’audiència: com més audiència tingui una cadena, més espais de publicitat podrà vendre i, sobretot, la podrà vendre a un preu més car.
En aquest gran negoci televisiu, al contrari del que podria semblar, els clients de les cadenes no són pas els espectadors sinó que són els anunciants, és a dir, les marques. I el producte que venen no són programes: són els espectadors. El que ofereixen les cadenes al millor postor són les xifres d'audiència i els clients a qui han de cuidar són les marques. I la prova més clara d’això l'hem tingut quan en temps de crisi econòmica hem vist alguns mitjans utilitzant el seu espai per fer campanya oberta i indissimulada a favor de les marques (els seus clients) i en contra de les marques blanques (Per què? Què tenen les cadenes contra les marques blanques? Doncs que normalment no gasten res en publicitat).
Entendre aquesta realitat ens permetrà entendre quins són els criteris que regeixen la programació de les cadenes: si en un primer moment, els diners de la publicitat eren els recursos utilitzats per poder fer els programes que les cadenes desitjaven, avui, les cadenes de televisió fan la seva programació per poder mantenir els ingressos publicitaris i per tant la programació s’organitza en funció dels interessos dels anunciants i no dels interessos dels telespectadors. És per això que es prioritzen els programes que tenen més audiència, encara que siguin “dolents” o èticament reprovables.
PUBLICITAT TELEVISIVA 3: les estratègies i el funcionament
Els anuncis que veiem als mitjans són el resultat d’una feina d’equip que suposa un procés que té diferents fases des que el client arriba a l’agència fins que l’espectador veu un anunci a la televisió. En aquest procés hi trobarem moltes tasques diferents com la de director d’estratègia, director de comptes, creatiu, productor, dissenyador gràfic...
I aquests professionals utilitzaran estratègies com dividir la població en segments per tal de trobar quin és el públic objectiu al qual caldrà que vagi dirigit l’anunci; oclassificar-la entre consumidors i consumidors potencials; o trobar el concepte, la “personalitat” que s’intentarà atribuir al producte per diferenciar-lo dels de la competència; o buscar la música adequada que vagi amb consonància amb el missatge que es vol transmetre.
La publicitat apareix com un món molt dinàmic, que té al darrere multitud de gent buscant constantment noves idees, noves estratègies, noves creativitats... Però, tanmateix, si s’analitza detingudament, l’essència de la gran majoria d’anuncis en realitat és sempre la mateixa des de fa anys. Hi ha tota una sèrie d’estratègies, mecanismes i conceptes que es repeteixen constantment en la majoria d’anuncis des de fa anys.
PUBLICITAT TELEVISIVA 4: els valors i la mirada crítica
Ha de valdre tot a l’hora de vendre un producte? Sembla que quasi tothom, sigui quin sigui el seu paper en la cadena publicitària, respon que no, que hi ha una línia que no s’ha de traspassar.
Però quan cal definir on és aquesta línia i què vol dir traspassar-la és quan apareix tot un ventall de matisos i punts de vista diferents. Si preguntem si els anuncis ens enganyen trobarem versions diferents sobre què és un engany i què és simplement “llenguatge metafòric”, sobre què és ocultar dades o què és ressaltar la part bona d’un producte. La interpretació del que hi ha o no al darrere d’un anunci i de si és criticable, perillós o innocent variarà en cada persona; davant d’un mateix anunci trobarem des d’aquells a qui fa gràcia fins aquells que el troben tan ofensiu com per presentar una denúncia.
I els anuncis, transmeten valors? Com qualsevol altra narració, els anuncis també transmeten valors: s’hi expressa una idea del que és dolent i del que és bo, del que és l’èxit i del que és el fracàs, del que és atractiu i del que és lleig, de quina ha de ser la funció de l’home i quina la funció de la dona o de què és important en una relació personal i què no ho és. Quan parlem de valors ens movem en un terreny vague perquè hi ha molts valors possibles i encara més punts de vista des d’on jutjar-los. En tot cas, el que és innegable és que la publicitat transmet valors i que aquests valors de vegades poden ser bons i de vegades no tant (sexisme, materialisme...) i alguns fins i tot poden arribar a ser perjudicials per al mateix espectador.