Recull de preguntes 5 - Exercici de cultura - Redacció sobre un tema - Per anys
2001(S4) - Guerra de Troia / Àrtemis / Eurípides / Tragèdia
Llegiu el text següent i respongueu les qüestions plantejades.
Ifigenia: Atreu tingué per fills Menelau i Agamèmnon, que és de qui vaig néixer jo, Ifigenia: d'ell i de la Tindàrida. Vora els rombolls que amb ratxes incessants l'Eurip sovint agita, fent refluir la blava mar, mon pare, a causa d'Hèlena, em va immolar (creu ell) a Àrtemis, dins els famosos sots de l'Àulida. El rei Agamèmnon havia reunit allà la flota grega, d'un miler de bastiments, volent guanyar la bella corona d'Ílion per als d'Acaia i perseguir l'ultratge fet al llit d'Helena, tot per plaure Menelau.Com que tenia el mar barrat per vents dolents, fa interrogar la flama i Calcas parla així: Senyor d'aquesta host que l'Hèl·lade ha enviat, Agamèmnon, mai no esperis fer salpar les naus, si no degolles sobre l'ara d'Àrtemis ta filla Ifigenia.
(Eurípides, Ifigenia entre els taures, 3-20)
En el text es parla d'una guerra molt famosa i d'alguns dels seus protagonistes.
- Quina guerra és?
- Qui són els personatges esmentats i quin és el seu paper en la guerra?
També es parla d'una deessa.
- Quina deessa és?
- Digueu la seva identitat i els símbols i els atributs pels quals se la reconeix.
L'autor del text és Eurípides.
- A quin gènere pertanyen les seves obres?
- Digueu el nom d'algunes d'elles.
Ifigenia parla de la guerra de Troia i esmenta en aquestes seves paraules els principals protagonistes d'aquesta guerra. Hèlena, la bella esposa del rei Menelau, va ésser-ne la causant, ja que fou raptada per Paris, el príncep troià que, en haver fallat a favor de la deessa Afrodita com la més bella per damunt d'Hera i d'Atena, obtingué com a recompensa la dona més bella del món, la reina d'Esparta. Hèlena estava casada amb Menelau, el qual, sense saber què havia de passar, acollí hospitalàriament al seu palau el troià Paris. Davant de l'ofensa patida pel rei d'Esparta els aqueus apleguen un gran exèrcit sota el comandament d'Agamèmnon, germà de Menelau, en el qual participen tots els antics pretendents d'Hèlena i els més valents herois i guerrers: Aquil·les, Ulisses, Àiax.... La calma reté l'estol grec a Àulida i, per tal d'aconseguir vents favorables per poder salpar cap a Troia, Agamèmnon ha de sacrificar, segons el vaticini dels oracles, la seva filla Ifigenia, que és enviada a buscar al palau de Micenes amb la promesa i l'engany d'unes noces amb el millor dels aqueus. L'actitud d'Agamèmnon serà causa de la seva pròpia dissort, ja que, en tornar de Troia, morirà a mans de la seva esposa i mare d'Ifigenia, Clitemnestra. Ifigenia, tanmateix, no havia mort, sinó que en el darrer moment del sacrifici, la pròpia deessa Àrtemis substituí la donzella per un cèrvol i fou posteriorment portada per la deessa fins al país dels taures, on Eurípides situa la seva tragèdia.
Àrtemis és filla de Zeus i de Leto, germana bessona del déu Apol·lo. Àrtemis és la deessa de la caça i, per tant, se la reconeix per l'arc, la túnica curta, adient per trescar pels boscos i camins, i sovint és representada amb la companyia d'animals (gossos, cèrvols...). Àrtemis és un divinitat verge, ja que havia demanat al seu pare de romandre sempre donzella. Tanmateix, és la deessa que protegeix les dones durant el part i que presideix diversos ritus iniciàtics de les joves i adolescents abans del matrimoni.
Eurípides és un dels tres grans tràgics de la literatura grega clàssica. És, doncs, autor de poesia dramàtica, de tragèdies i va viure al segle V aC. Entre les seves obres es poden citar Medea, Alcestis, Les Bacants, Les Troianes, Orestes, Electra, Les Fenícies, Hèlena...
Lorem ipsum
Lorem ipsum