2001(S2) - Empúries


Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades.

Aquesta és una fundació dels massaliotes, que dista de Pirene i de la frontera d'Ibèria amb la Cèltica uns quaranta estadis. Aquesta zona és tota fèrtil i té bons ports. Allà es troba també Rodes, un poblat dels emporitans, encara que alguns diuen que és una fundació dels rodis. Tant allà com a Empúries veneren Àrtemis l'Efèsia (n'exposarem la causa en els escrits referents a Massàlia). Abans els emporitans habitaven en una illeta situada a prop de la costa, que actualment rep el nom de Ciutat Antiga, però ara viuen en terra ferma.

(Estrabó, Geografia, 3, 4, 8)

Aquest text és una part de la descripció que fa Estrabó d'una població catalana que va ser colònia dels grecs.

  • Digueu on es troba aquesta colònia, quan va ser fundada i qui la va fundar, i de quin tipus de colònia es tractava.
  • Expliqueu tot allò que en sapigueu.



Estrabó en aquest passatge parla d'Empúries. Aquesta colònia grega (que encara ara dóna nom a tota la comarca de l'Empordà) fou fundada pels foceus establerts a Massàlia, l'actual Marsella. Fou cap a començaments del segle VI aC (600-575 aC) que els foceus varen arribar a la costa catalana. Llur intenció era sobretot ampliar les relacions i intercanvis comercials amb gents i pobles d'altres terres, i és així com varen ésser fundades moltes colònies gregues al llarg de la Mediterrània. Empúries era, doncs, una colònia comercial, d'intercanvi de productes i matèries primeres entre els comerciants i els indígenes que habitaven aquell indret. El nom mateix de la colònia significa mercat, lloc, per tant, de comerç. Prop d'Empúries estava situada també una altra colònia, l'actual Roses, on s'han trobat dracmes encunyats amb una rosa, que era el símbol de l'illa de Rodes.

Com explica Estrabó, es tractava d'un lloc fèrtil, ric en productes, cosa que el feia especialment apte per a un enclavament comercial. Del text d'Estrabó podem veure com l'arribada i la instal.lació en una nova colònia era un procés paulatí. Primer s'instal·laren i habitaren en una illeta i després ja en l'enclavament definitiu de terra ferma. Es pot veure també com els grecs portaven amb ells les seves tradicions. En aquest cas concret Estrabó ens informa de quina era la divinitat a qui els emporitans retien culte, Àrtemis. Ara bé, en molts casos també, el que es produïa era una fusió, per exemple, dels cultes locals amb els dels colonitzadors. I aquesta fusió i intercanvi està testimoniada també en molts altres aspectes de la vida, no solament religiosa. De la importància d'Empúries com a enclavament colonial n'és testimoni el fet que encara a l'època hel·lenística i romana era un indret pròsper, que va començar a ésser abandonat progressivament entrat el segle III aC, davant la importància creixent i reconeguda d'altres ciutats romanes com Barcino o Tarraco. Àdhuc s'han trobat restes d'una basílica paelocristiana. Una de les peces arqueològiques més significatives és la magnífica estàtua del déu de la medicina, Asclepi, allí trobada.

Lorem ipsum

Lorem ipsum