Recull de preguntes 5 - Exercici de cultura - Redacció sobre un tema - Per anys
2004(S4) - Organització social i règim polític d’Atenes a l’època clàssica / Guerres mèdiques
Llegiu el text següent i responeu, amb una redacció, les qüestions plantejades (200-300 paraules).
Pèricles pertanyia a la tribu dels acamàntides i era del dem de Colarges; de casa i llinatge principals per ambdues parts: el seu pare, Xantip, que havia derrotat a Micale els generals del Rei, es va casar amb Agariste, néta de Clístenes, aquell que, després d'expulsar els pisistràtides i de fer caure valerosament la tirania, va establir lleis i va instaurar una constitució que combinava els millors elements per aconseguir concòrdia i seguretat. Ella [la mare] va veure en somnis que pariria un lleó, i al cap de pocs dies va néixer Pèricles. El seu aspecte, en general, era normal, llevat del cap, que era allargat i d'una mida desmesurada. És per això que apareix amb elm a gairebé tots els retrats, ja que els artistes, versemblantment, no volien ofendre'l.
(Plutarc, Vida de Pèricles, 3)
- Com s'organitzaven els ciutadans a l'Àtica?
- Què era una tribu i què era un dem?
- En quina guerra va participar el pare de Pèricles?
- Quins eren els bàndols que s'hi enfrontaven?
- Digueu el nom d'alguna altra batalla famosa d'aquella guerra.
- Com va continuar Pèricles la tasca política del seu avantpassat Clístenes?
- Quin règim polític va desenvolupar Pèricles a Atenes?
- Quins n'eren els principals trets característics?
Els ciutadans de l'Àtica s'organitzaven en tribus després de les reformes de Clístenes. Aquest va dividir la població en deu tribus de caràcter territorial, a cadascuna de les quals se'ls assignaven tres trities. Una tritia era una de les deu parts en què Clistenes va dividir cadascuna de les tres zones en què va dividir l'Àtica: ciutat, costa i interior. A cada tritia hi havia un determinat nombre de dems o municipis. Cada tribu tenia, doncs, tres trities, una per zona. Cada any s'escollien cinquanta representants de cada tribu perquè anessin al Consell o Boulé, l'òrgan de govern d'Atenes. Els projectes d'aquest consell eren debatuts després a l'Assemblea de ciutadans o Ekklesía.
Xàntip va participar a les Guerres Mèdiques, en què es van enfrontar els grecs i els perses. Això va passar entre els anys 492 i 479 aC. La primera expedició persa contra Tràcia i Macedònia va ser encapçalada pel rei Darios, que fou derrotat al promontori de l'Atos. A la segona, els perses van arribar a Marató (490 aC) on van tornar a ser derrotats pels atenesos. A la mort de Darios, el seu fill Xerxes va continuar les campanyes expansionistes del pare, i va vèncer els espartans comandats per Leònidas a la batalla de les Termòpiles (480 aC). Aquesta victòria li va deixar el camí lliure cap a Atenes. El mateix any, es va enfrontar amb els atenesos a les ordres de Temístocles en la batalla naval de Salamina. Derrotada en aquesta batalla, la flota persa es va retirar a Mícale, una península de l'Àsia Menor. L'any següent les tropes gregues de Pausànias derroten definitivament l'exèrcit persa de terra a la batalla de Platea, i la flota grega que patrullava a les Cíclades destrueix l'esquadra persa a Mícale. Pèricles va consolidar el sistema democràtic instaurat pel seu avantpassat Clístenes donant plens poders al Consell i a l'Assemblea. Per fomentar la participació del màxim nombre de ciutadans possible en la democràcia, va establir un misthós o sou per als que formaven part d'un jurat o anaven a reunir-se a l'àgora.
Lorem ipsum
Lorem ipsum