2004(S3) - Representacions teatrals / Dionís / Tragèdia i comèdia


Llegiu el text següent, on Anacarsis, un bàrbar escita, explica a Soló com entén ell el teatre grec. 

Anacarsis: Ja els he vist, Soló, aquests tràgics i còmics que dius, si és que són els que em penso: els uns van calçats amb unes sabates altes i feixugues, i porten uns vestits de coloraines amb tires daurades, i a la cara hi duen una màscara molt grotesca, amb una gran boca oberta. Vociferaven molt i anaven d'un cantó a l'altre, encara no sé com poden fer-ho, calçats d'aquella manera. Crec, també, que aquella vegada la ciutat festejava Dionís. En canvi, els altres, els còmics, són més baixos que els tràgics, i caminen amb els peus a terra, tenen un aspecte més humà i no cridaven tant; només, la careta és encara més grotesca. Α més, amb ells tot el teatre reia, mentre que els altres, els més alts, tots els escoltaven tristos, car els compadien, em sembla, d'haver d'arrossegar aquells sabatots.

(Llucià, Anacarsis, 23)

A partir de les paraules d'Anacarsis, responeu, amb una redacció, les qüestions plantejades (200-300 paraules).

  • Com eren els espectacles dramàtics a la Grècia clàssica?
  • Quin va ser el seu origen?
  • Per què és esmentat Dionís en el text?
  • Digueu els atributs d'aquest déu i expliqueu la seva relació amb el teatre.
  • Quines són les principals diferències entre tragèdia i comèdia? Contesteu repetint i explicant, o esmenant, les paraules del text.


La descripció que fa Anacarsis del teatre s'ajusta força a com devien ser els espectacles dramàtics a la Grècia clàssica. El teatre té el seu origen en les festes en honor de Dionís, déu de la vinya i del vi, en què els fidels devien cantar i fins i tot representar algun episodi de la vida del déu, en processons o bé al voltant de l'altar que presidia l'escena. Probablement a l'altar s'hi sacrificava un boc, que en grec és diu tragos, mot del qual derivaria "tragèdia". Pel que fa a la comèdia, Aristòtil vincula el mot amb la paraula kômos. que vol dir "comparsa" o "processó", de manera que originàriament hauria estat un ritual on es feien cants en processó. En qualsevol cas, el naixement del teatre està íntimament relacionat amb la ciutat d'Atenes, on Pisístrat va instaurar el culte oficial de Dionís fent construir al peu de l'acròpolis un espai circular per tal que el cor pogués dansar. Així, a les Grans Dionísies, les festes del mes de març en honor del déu, ja s'hi va incloure de manera permanent la representació dramàtica. Tanmateix, el moment en que arribà al seu màxim esplendor va ser el segle V aC, en què els concursos teatrals esdevenen una institució absolutament democràtica, a la qual podien accedir tots els ciutadans i, fins i tot, els metecs. 

Hi havia festivals de tragèdia i festivals de comèdia per separat. En tots dos espectacles era fonamental el paper del cor, que cantava i ballava per l'orquestra. Ara bé, hi havia diferències importants entre l'una i l'altra. A les representacions de tragèdies, els actors portaven les sabates altes i feixugues de què parla Anacarsis, anomenades "coturns", que tenien la funció d'elevar els personatges per sobre del cor, i anaven vestits amb gran pompa, d'acord amb la dignitat dels herois que representaven. A les comèdies, en canvi, els actors estaven al mateix nivell que el cor i el seu vestuari sovint comprenia elements obscens i grotescos, escaients a personatges de la ciutat que eren ridiculitzats i parodiats en escena. Tant en un espectacle com en l'altre, els actors portaven màscares, i així podien interpretar més d'un personatge i, també, probablement les màscares contribuïen a potenciar-los la veu. Les màscares de la tragèdia, però, eren greus i serioses, mentre que les de la comèdia eren grotesques, com la resta del vestuari.

Els temes, evidentment, també eren diferents, ja que la tragèdia s'assortia dels mites tradicionals, mentre que la comèdia posava davant del públic personatges i fets de la vida de la ciutat.

Lorem ipsum

Lorem ipsum