Recull de preguntes 5 - Exercici de cultura - Redacció sobre un tema - Per anys
2005(S3) - Guerra del Peloponès / Tucídides
Llegiu el text següent i responeu amb un redactat que inclogui les qüestions plantejades (200-300 paraules).
Tucídides, l'atenès, va relatar la guerra entre els peloponesis i els atenesos, descrivint com van lluitar els uns contra els altres, i es va posar a la feina tot just fou declarada, ja que considerava que seria important i més famosa que totes les anteriors. Es basava en el fet que tots dos bàndols estaven en molt bona situació per afrontar-la gràcies als seus recursos de tota mena, i en el fet que veia que la resta dels grecs s'aliaven a un o altre partit, els uns immediatament i altres endarrerint el moment. Certament fou aquest el més gran desastre que mai sobrevingué als grecs i a una part dels bàrbars i, per dir-ho així, a la majoria dels éssers humans.
(Tucídides, 1, 1)
- A quina guerra es refereix el text?
- Quan va tenir lloc?
- Quin sistema de govern tenia en aquell moment la polis que era capdavantera de cada bàndol?
- Quines van ser les causes de la guerra?
- Quins pobles i quins personatges hi van participar?
- Com va acabar i quines conseqüències va tenir?
- Qui era Tucídides?
- Quina va ser la seva obra?
Tucídides és un historiador atenès del segle V aC que va escriure la Història de la guerra del Peloponès, relat de la guerra lliurada per Atenes i Esparta entre 431 aC i el 401 aC, en la qual va participar ell mateix. La seva obra és molt important perquè representa l'inici del mètode històric.
Després de les Guerres Mèdiques, Atenes va fer una política d'expansió aprofitant-se de la seva recentment adquirida posició de salvadora de Grècia. Així va començar a exigir tributs a totes les poleis que havien gaudit de la seva protecció i a instal·lar-hi governs democràtics com el seu, a canvi d'aliances militars. Amb aquesta política, Atenes es va construir un imperi basat en la flota que li assegurava les principals vies comercials del Joni i de l'Egeu.
Va ser per aquesta prepotència que Corint, amb els mateixos interessos que els atenesos, va demanar ajut a Esparta, amb el pretext que Atenes s'havia apropiat de Corcira, una colònia seva. Esparta, que feia temps que veia amb mals ulls la política atenesa i que representava el model de polis oligàrquica, radicalment oposada a l'Atenes democràtica de Pèricles, li va declarar la guerra com a capdavantera de les ciutats peloponèsies.
La guerra es va estendre per tot el món grec, des de la Jònia fins a la Magna Grècia, essent Sicília un del punts més decisius de la victòria final dels espartans, que van rebre ajut fins i tot dels perses. Com a conseqüència de la derrota d'Atenes el sistema democràtic entra en decadència, afectant també les poleis que no l'havien incorporat, de manera que la mateixa Esparta, malgrat haver vençut la guerra, no en treu cap més benefici que veure's sotmesa, al cap de mig segle, al poder macedoni, com la resta de Grècia. La Guerra del Peloponès suposa, per tant, el final de la independència política de les poleis gregues, ja que, a partir de la dominació macedònia, ja sempre estaran sota el poder d'alguna potència estrangera. Tanmateix i paradoxalment, Atenes, la perdedora de la guerra, es mantindrà encara molts segles com la capital de la cultura, l'art i el saber.
Lorem ipsum
Lorem ipsum