Recull de preguntes 5 - Exercici de cultura - Redacció sobre un tema - Per anys
2006(S3) - Guerra del Peloponès / Atenes i Esparta
Llegiu el text següent i responeu, mitjançant una redacció, a les qüestions plantejades (200-300 paraules).
De fet, el primer any de guerra va acabar en no res, mentre Potidea seguia resistint. Pèricles va celebrar les exèquies solemnes per als caiguts en combat i va pronunciar el famós discurs (l'Elogi fúnebre) que Tucídides reprodueix en una de les planes més intenses i emocionants de tota la seva obra. Atenes és escola de l'Hèl·lade i de tot el món, és un baluard de democràcia i de llibertat; les institucions que té permeten el desenvolupament de la personalitat de l'ésser humà i de la seva dignitat, deixant de banda l'origen social i la posició econòmica. En aquest discurs es troba també la justificació de la guerra, que és un enfrontament entre dos sistemes i dues ideologies.
(V. M. Manfredi, Akropolis. La grande epopea d’Atene)
- A quina guerra es refereix el text?
- Quan va tenir lloc?
- Quins foren els bàndols en conflicte?
- Com va acabar?
- A què es refereix el text a la frase Atenes és escola de l'Hèl·lade i de tot el món?
- El text parla d'aquesta guerra com d'un enfrontament entre dos sistemes i dues ideologies.
- Quins són?
- Descriviu-los i indiqueu cadascun dels seus òrgans de govern.
El text de Manfredi parla de la guerra del Peloponès, que va tenir lloc entre el 431 aC i el 401 aC. Atenes i Esparta en foren les protagonistes, ja que la resta de ciutats gregues que hi van participar ho van fer amb aliança amb l'una o l'altra. De fet cadascuna representava, tal com diu el text, una manera de veure el món. La d'Atenes apareix descrita en l'esmentat Elogi fúnebre, on la ciutat governada per Pèricles vol ser el model de democràcia i d'harmonia entre l'interès públic i el privat. A això fa referència la frase Atenes és escola de l'Hèl·lade i de tot el món, ja que el sistema democràtic és una invenció genuïnament atenesa. Darrera aquestes paraules, però, també cal veure-hi l'esperit imperialista de la política de Pèricles. Fruit d'això en són les institucions ateneses, la més important de les quals és l'ἐκκλησία o assemblea popular, que tenia el poder legislatiu i decisori en matèria de política exterior. La βουλή o consell dels 500 era un òrgan complementari de l'assemblea. L'Areòpag, per últim, fou una institució que va anar perdent poder polític al llarg de la història de la ciutat, per acabar exercint una funció judicial en els crims de sang durant l'època democràtica. El teatre, els edificis civils i religiosos, les seves escoles, l'art, el conreu de l'eloqüència... configuren un panorama pròpiament atenès, que s'oposa directament al d'Esparta, una ciutat aristocràtica i guerrera, basada en l'austeritat dels costums i unes institucions oligàrquiques. La γερουσία, o consell d'ancians, tenia tot el poder legislatiu, fins i tot amb el dret de veto sobre l'assemblea. Aquesta, anomenada ἀπελλά, era la reunió entre iguals, que tenia com a funció escollir els èfors per aclamació i poca cosa més. Els èfors, en canvi, eren cinc magistrats amb tot el poder executiu i competències gairebé exclusives en política exterior. També hi havia dos reis amb funcions religioses, però sense poder polític real en el moment de la guerra del Peloponès. La guerra va acabar amb la derrota d'Atenes i la fi del seu imperi, tot i que tampoc no va significar la victòria real d'Esparta, que aviat va ser víctima del seu propi estancament.
Lorem ipsum
Lorem ipsum