Recull de preguntes 5 - Exercici de cultura - Redacció sobre un tema - Per anys
2007(S3) - Medea / Tragèdia
Llegiu el text següent, en què es descriu una estàtua de Medea
Vaig veure també la famosa Medea al país dels macedonis. Era de marbre i l'art havia sabut modelar-hi els diferents estats anímics. Hom hi veia el destí d'aquella dona: la passió que s'expressava amb la tensió violenta del dolor, tot empenyent-la a l'acció, li inspirava impulsos assassins, i el mateix dolor feia evident la compassió pels infants, com si els seus naturals instints de mare es traslladessin fluidament al marbre. Tots aquests sentiments imitava la imatge, a més de la forma del seu cos. Hom podia apreciar com el marbre indicava, ara, uns ulls colèrics i, ara, una mirada trista i tendra. És com si l'artista hagués anat donant forma a l'ànima de Medea imitant la tragèdia d'Eurípides.
(Cal·lístrat, Descripcions, 13)
Feu una redacció (unes 200 paraules) en què respongueu a les qüestions següents.
- Qui era Medea?
- Què va passar als seus fills?
- Per què?
- A quin gènere literari pertany la Medea d'Eurípides esmentada en el text?
- Quines són les característiques generals d'aquest gènere?
- Esmenteu el títol d'altres obres d'Eurípides
Medea és un persontatge mític pertanyent al cicle dels argonautes, i també al de Teseu. Enamorada de Jàson quan aquest va anar a buscar el toisó d'or, el va ajudar a aconseguir-lo, i va fugir amb ell després de matar el seu propi germà, que els perseguia. Al final del seu viatge amb la nau Argo, s'instal·len a Corint, on tenen dos fills. Però Jàson, al cap d'un temps, decideix casar-se amb la filla de Creont, el rei de Corint, i repudiar Medea. Aquesta es venja de la traïció de Jàson matant els seus propis fills. Segons algunes tradicions, després del matricidi, fuig a Atenes, on compartirà el tron amb Egeu, pare de Teseu.
Una de les obres literàries que tracten el mite de Medea és la tragèdia homònima d'Eurípides. Les tragèdies són obres dramàtiques que es representaven a Atenes, al segle V aC, en el context dels festivals dramàtics celebrats durant les festes en honor de Dionís. Es tracta d'obres en vers, que combinaven la paraula, la música, el cant i la dansa, executada aquesta per un cor. A part d'aquest, a sobre l'escena hi podia haver com màxim tres personatges, que és el nombre d'actors, homes, que es repartien els diversos papers. Aquests eren representats amb màscares i coturns. Inicialment les tragèdies es representaven en trilogies, però en època d'Eurípides ja es representaven obres independents.
Altres tragèdies d'aquest autor són Alcestis, Els fills d'Hèrcules, Hipòlit, Andròmaca, Helena, Les Fenícies, Orestes, Ifigènia a Àulida, Les Bacants, Resos, Hècuba, La follia d'Hèracles, Les Suplicants, Ió, Les Troianes, Ifigènia a Tàurida, Electra.
Lorem ipsum
Lorem ipsum