Recull de preguntes 5 - Exercici de cultura - Redacció sobre un tema - Per anys

A la Grècia clàssica els espectacles dramàtics estaven directament relacionats amb festivitats religioses dedicades a Dionís, déu del vi i de l'alteritat: les comèdies es representaven durant les festes anomenades Lenees i durant les Dionisíaques, festivitat en què també es celebraven els certàmens de tragèdia. Tot i que es coneixen molt pocs detalls sobre els rituals religiosos duts a terme en aquestes festes, no hi ha dubte que les pròpies representacions teatrals formaven part del ritu, ja que l'altar del déu tenia un lloc central en el teatre. En tant que festivitat col·lectiva de la polis, eren organitzades per l'arcont epònim, que era l'encarregat de triar els tres ciutadans més rics de la ciutat, els quals sufragaven les despeses de l'organització a mode de litúrgia, o impost especial.

Les peces es representaven als teatres, exemples dels quals poden ser vistos encara a la pròpia Atenes, a Dodona o a Epidaure, entre molts d'altres. L'estructura general d'aquestes construccions es dividia en les grades pel públic (koîlon), la plataforma on els actors representaven el seu paper (proskénion), al darrera d'aquesta la part per ubicar els decorats (skené), les entrades del cor i dels actors (párodoi), i la zona on se situava el cor (orkhéstra). Precisament les teories més acceptades sobre l'origen de la tragèdia fan derivar aquest gènere, seguint Aristòtil, dels cants corals del ditirambe, un cant coral en honor a Dionís, que va anar adquirint l'estructura característica d'època clàssica que van anar construint les innovacions escèniques dels tres grans tràgics, Èsquil, Sòfocles i Eurípides, consistent en un pròleg on s'exposa la situació, una pàrodos o cant coral de l'entrada del cor, un cos dramàtic compost per fins a cinc episodis separats per uns cants lírics anomenats estàsims, i, finalment, un èxodos o conclusió de la peça.

Lorem ipsum

Lorem ipsum