2013(S1) - El teatre - Les representacions teatrals


En la imatge següent veiem uns actors de teatre preparant-se per a la representació.



A partir d'aquesta imatge, feu una redacció (entre 150 i 200 paraules) sobre les característiques de les representacions teatrals a la Grècia antiga en què respongueu a les qüestions següents.

  • Quan, on i en quines ocasions s'esdevenien?
  • Hi havia diferents tipus de representacions?
  • Descriviu-los breument.
  • Respecte als actors, quants n'hi havia, i com es caracteritzaven?
  • Què conservem del teatre grec?


Les representacions teatrals tenien lloc als teatres, llocs per "contemplar" durant les festes religioses. Podem parlar de dos tipus de representacions: les tragèdies i les comèdies.

La tragèdia és una creació de la ciutat d'Atenes durant el segle V aC Podem dir, doncs, que la tragèdia va néixer, es va desenvolupar i va morir a Atenes al segle V. Els tres autors més importants són Èsquil (Set contra Tebes, Suplicants, Perses, Prometeu encadenat i la trilogia anomenada Orestea), Sòfocles (Edip rei, Edip a Colona, Antígona, Àiax, Electra, etc.) i Eurípides (Medea, Bacants, Ifigenia a Aulis, Electra, etc.). Les representacions d'aquestes obres tenien lloc durant les Grans Dionísies que celebraven el déu Dionís, déu del vi. Posen en escena històries conegudes pel públic que fan referència al passat mític o històric de les ciutats amb l objectiu de "discutir en escena" els temes importants de la mateixa en paral·lel amb la ekklesía i provocar la kátharsis, o purificació dels sentiments de l'espectador a través del terror i de la pietat que sent quan s'identifica amb allò que pateix el protagonista.

En un principi hi actuaven dos actors (obres d Èsquil), més tard tres (Sòfocles i Eurípides), i solament homes, que representaven tots els personatges, i un cor, un grup de persones, primer dotze, després quinze.

Els actors utilitzaven màscares que facilitaven reconèixer els personatges, d'una banda, i, d'una altra, que la veu dels actors es dirigís cap el públic gràcies a la forma de la boca, i també coturns, unes sabates elevades, per sobresortir dels components del cor.

A escena trobem l'enkýklema, una mena de plataforma giratòria que permetia tenir dos fons d'escena, i a partir d Eurípides el deus ex machina, una grua que portava o treia d'escena un personatge.

La comèdia, els representants més importants de la qual són Aristòfanes i Menandre, té una estructura similar a la de la tragèdia, però hi ha un cant especial del cor, la paràbasi, en el qual els membres del cor s'adrecen al públic i li ofereixen una interpretació d'actualitat de la peça, que, per altra banda, toca temes del present i quotidians i no històrics o mitològics. Les comèdies es representaven durant les festes Lenees en honor de Dionís Leneu i en el cinquè dia de les Grans Dionísies.

Aristòfanes crea comèdies que caricaturitzen personatges de la vida de la ciutat, com Sòcrates a Els núvols, o que presenten solucions còmiques als grans problemes de la ciutat, com la guerra a Lisístrata o el govern a les Assembleistes. Posa en escena les tensions d una manera deformada i proposa unes solucions que van contra totes les convencions.

Altres obres que conservem del mateix autor són Les granotes, Les aus, Les vespes, La pau, Els cavallers.

Lorem ipsum

Lorem ipsum