2014(S3) - Guerres mèdiques i Guerra del Peloponès


En aquesta imatge veiem l'armadura i les armes d'un guerrer grec. 

Com tots els pobles de l'antiguitat, els grecs van haver de fer la guerra molt sovint. 



Feu una redacció (entre 150 i 200 paraules) sobre els dos esdeveniments bèl·lics més importants de l'època clàssica en què respongueu a les qüestions següents.

  • Com s'anomenen aquests dos esdeveniments bèl·lics?
  • Quins contendents hi van participar?
  • Quins van ser els motius de l'enfrontament en cada cas?
  • Esmenteu el nom d'una batalla important de cada conflicte.
  • Com es van resoldre tots dos conflictes?


El segle V, considerat l'època clàssica, va ser protagonista de dos importants esdeveniments bèl·lics, les Guerres Mèdiques i la Guerra del Peloponès. Les Guerres Mèdiques van tenir lloc en la primera part del segle V, aproximadament entre el 492 i 449, entre perses (també anomenats medes, d'aquí el nom) i grecs. Feia temps que Pèrsia volia envair Grècia. La confrontació va esclatar amb la rebel·lió de Milet, colònia grega que es va negar a sotmetre's als perses. Va demanar ajut a Atenes. La intromissió d'Atenes va provocar Darios, que volent castigar-la va preparar una gran expedició cap a la Grècia europea. Les principals batalles d'aquest enfrontament van ser Marató, Termòpiles, Salamina i Platea.

A Marató Darios va enviar un exèrcit de 25.000 homes, que va ser vençut pels grecs comandats per Milcíades l'any 490. Cap el 480 és Xerxes qui amb un gran exèrcit s'aproxima al cap Artemísion i a les Termòpiles. A la batalla naval els perses van patir moltes baixes, però a terra, amb l'ajut d'un traïdor, Efialtes, derroten i aniquilen la guarnició anomenada dels tres-cents encapçalada per l'espartà Leònidas. La tercera batalla es lliura entre l'illa de Salamina i la costa. Els grecs van encerclar la flota dels perses quan van introduir-se enganyats en aquest estret de mar. Una descripció magnífica d'aquesta batalla la trobem a la tragèdia d'Èsquil anomenada Els Perses.

Els testimonis històrics de les Guerres Mèdiques es troben a la Història d'Herodot d'Halicarnàs. Van guanyar els grecs, que es van organitzar en l'anomenada confederació àtico-dèlica, que tenia com a objectiu estar preparats per a noves incursions dels perses.

Els trenta últims anys del segle V aC, del 431 al 404, estan ocupats per l'enfrontament civil anomenat Guerra del Peloponès. Els contendents van ser Atenes i Esparta. La causa fou l'hegemonia d'Atenes, que va causar enveja i odi entre els espartans. Les baralles entre Corint i Corcira van ser les causants de l'inici del conflicte. Podem parlar de tres fases. En una primera Atenes pateix la peste durant la qual mor Pèricles. Finalitza amb la pau de Nícias. En una segona, Atenes obre un altre front ajudant la seva aliada Segesta a Sicília i atacant Siracusa. Acaba en desastre cap el 413. En la tercera fase l'espartà Lisandre triomfa a la batalla d'Egospòtamos i assetja Atenes, que acaba capitulant.

Tucídides a la Història de la guerra del Peloponès i Xenofont a les Hel·lèniques deixen constància d'aquest fets històrics.

Lorem ipsum

Lorem ipsum