Recull de preguntes 5 - Exercici de cultura - Redacció sobre un tema - Per anys
2015(S5) - Prometeu encadenat
Llegiu el text següent, en què es descriu una escena molt coneguda de la mitologia grega.
Vés amb compte amb el martell, que tinc les mans delicades, advertia, només amb el pensament, el Tità al seu amic botxí. El foc que vas robar te les hauria d'haver cremades, li contestaven, endevinant-ho, els guardes de l'execució de la duríssima sentència. I tot per afavorir els homes, immunds, impurs, insolents, tan perillosos. Hefaistos acabà d'encadenar l'enorme còrpora i la lligava estretament en una alta roca d'un massís muntanyós. [...] Cada matí, una àguila planava damunt el reu, s'abatia després sobre el malaurat i li rosegava el fetge. Aquest es cicatritzava de pressa i estava sencer i a punt per a la continuació del suplici, que recomençava l'endemà.
(Salvador Espriu, Prometeu, a Les roques i el mar, el blau)
Feu una redacció (entre 150 i 200 paraules) en què respongueu a les qüestions següents.
- Segons el mite, què va fer Prometeu per rebre el càstig al qual Espriu al·ludeix en aquest fragment?
- Què significava aquest gest respecte del poder diví?
- Coneixeu alguna obra de la literatura grega que parli d'aquest tema?
- Esmenteu-la i digueu-ne l'autor i el gènere al qual pertany.
- De quins altres autors d'aquest mateix gènere ens han arribat obres?
- Digueu-ne el títol i expliqueu breument l'argument d'una obra d'un d'aquests autors.
Prometeu, heroi civilitzador, va robar el foc als déus per afavorir els homes i, sens dubte, això significava un gest de rebel·lió i de desafiament envers la divinitat, ja que el foc era símbol de poder, d'habilitat, de progrés.
El càstig de Prometeu és el tema del Prometeu encadenat. Aquesta és una obra d'Èsquil, del segle V aC, i pertany al gènere dramàtic, a la tragèdia.
Altres autors de tragèdia dels quals ens han pervingut les seves obres són Sòfocles i Eurípides, tots dos contemporanis d'Èsquil.
Una de les tragèdies més famoses de Sòfocles és la que porta per títol Antígona. En aquesta obra es planteja el conflicte entre Antígona, princesa tebana, i el seu oncle Creont, en mans de qui està el poder polític de la ciutat, pel fet que ella desobeeix les ordres d'aquell per la següent raó. Etèocles i Polinices, germans d'Antígona, s'han enfrontat entre ells per obtenir el poder de la ciutat de Tebes i han mort tots dos a la batalla; però mentre Etèocles rebrà honors perquè ell era oficialment el governant, Polinices, que va voler usurpar-l'hi el tron, serà deixat insepult i sense honors per ordre de Creont. Antígona no està disposada a obeïr aquesta ordre, ja que per a ella tots dos eren germans igual i no pot deixar Polinices sense sepultura.
Lorem ipsum
Lorem ipsum