2017(S1) - Ilíada


Llegiu el text següent, en què l'historiador Heròdot relata una versió del rapte d'Helena diferent d'aquella en la qual es basen els poemes homèrics.

En el curs de la meva investigació, els sacerdots m'explicaren que l'afer d'Helena havia succeït així: Alexandre, després de raptar Helena, va salpar d'Esparta amb rumb a la seva pàtria, però, quan es trobava enmig de l'Egeu, vents contraris l'allunyaren vers el mar egipci i d'allí, com que les ràfegues no remetien, tocà Egipte i, a Egipte, abordà a la bocas del Nil que ara s'anomena canòpica.

(Heròdot, Històries, 2, 113)

Feu una redacció (entre 150 i 200 paraules) en què desenvolupeu les qüestions següents:

  • La versió del rapte sobre la qual és construïda la Ilíada
  • Les conseqüències d'aquell rapte
  • El paper que té Helena a la Ilíada (és a dir, alguns dels episodis en els quals intervé)


Helena, filla de Leda i Tindàreu o Zeus, era la dona de Menelau, rei d'Esparta. Considerada la dona més bella, va ser seduïda i raptada pel príncep troià Paris o Alexandre, quan s'hostejava al palau de Menelau. Això va ser possible gràcies a la intervenció de la deessa Afrodita, que va prometre al príncep troià l'amor d'Helena com a premi per haver resolt al seu favor el concurs de bellesa entre les deesses Atena i Hera. El rei espartà va exigir el retorn d'Helena però Paris s'hi negà, fet que va iniciar la guerra de Troia. Aquest conflicte bèl·lic entre aqueus, capitanejats per Agamèmnon, germà de Menelau, i troians i els seus aliats va durar deu anys i va culminar amb l'episodi del cavall de Troia i la destrucció de la ciutat. A la Ilíada Helena és un personatge important i ambivalent. Per una banda, és admirada i acceptada pels troians, tot i ser culpada dels mals de la ciutat. A l'obra protagonitza alguns episodis, com la teicoscòpia, en la que presenta els principals cabdills grecs a petició del rei Príam, o el seu enfrontament amb la deessa Afrodita després de la derrota de Paris en el duel singular amb Menelau.

Lorem ipsum

Lorem ipsum