Anterior
Següent

4.4. Estil flamenc ( o primitius flamencs)

    • Cronologia: s. XV
    • Ubicació: Països Baixos, Holanda i Flandes.
    • Sorgeix arrel de l'estil cortesà, n'és una derivació i fou promoguda per la burgesia.
    • Com a tècnica a destacar hem d'anomenar la pintura a l'oli.
    • Alt grau de realisme i detall  en la representació de la realitat ( figures i espai)
    • Ús de simbolisme en les obres representades.
    • Ús de la perspectiva lineal.
    • Tractament natural de la llum. Aquesta lluminositat ajudava a crear plecs, volums, opulències..
    • Temàtica: l'estil flamenc treballa tant la temàtica religiosa com la profana fent incís en el retrat i els paisatges, composicions interiors...
    • Els dos  autors flamencs a destacar són: Robert Campin ja destacat en l'estil anterior; i els germans Van Eyck.
    • A Holanda destaquen Rogier van der Weyden que dotava les seves representacions de gran emoció i Hieronymus Bosch qui pintà temes amb temàtica onírica i una visió del món que crea un punt d'inflexió en la pintura ja que és l'avantsala de la pintura surrealista.
    • Pel que fa a Castella i Aragó hi trobem: Gallego, Bartolomé Bermejo a Castella; i Lluís Dalmau i Jaume Huget a la Corona d'Aragó.

       

A l'esquerra observem l'obra de Dalmau Mare de Déu dels Consellers, oli sobre fusta. MNAC, Barcelona. En ella Dalmau hi plasma la influència que va rebre de Van Eyck. A la dreta, Bosch. El jardí de les delícies (1510-1515), oli sobre fusta. Museo del Prado, Madrid. L'obra mestre de l'autor es caracteritza pel moviment i per una visió còsmica del món que influencià el futur moviment surrealista.

                                                                           

                                                   Van Eyck. El matrimoni Arnolfini (1434), oli sobre fusta. National Gallery, Londres.

Anterior
Següent