Apunts reforç art Gòtic ( inclou vídeos i webs)

1.Context històric i cultural

El període que anomenem gòtic, fou anomenat per l'artista i escriptor Vasari (1511-1574) com a una etapa pròpia dels bàrbars, els gots.  La concepció d'aquest període fou negativa ja que es considerava una etapa allunyada dels ideals clàssics. No fou fins fins el segle XIX, durant el Romanticisme, que no es va produir el reconeixement d'aquest estil on es va reconèixer la importància de la cultura nacional i europea. Si l'art romànic el podem entendre com la plenitud del feudalisme, en aquest cas l'art gòtic el podem definir com l'art de les ciutats o burgs medievals. En aquesta etapa l'Església,la noblesa i la monarquia deixen de tenir l'exclusivitat de la cultura i l'activitat artística ja que ara la burgesia i els consells municipals passen també a fer comandes d'obres d'art.

Hem de tenir present que el que entenem com a estil gòtic no es manifestà alhora a tots els indrets ni amb la mateixa intensitat, així doncs podem afirmar que:

• • Geogràficament parlant podem ubicar l'origen de l'estil gòtic a l'Illa de França, és a dir París i les seves rodalies. Posteriorment es va expandir per l'Europa Occidental amb diferent intensitat.
  • Pel que fa a la cronologia, aquesta etapa la podem ubicar entre mitjans del segle XII i principis del XIV.  Concretament l'inici el podem datar entorn al 1150. De totes formes com ja hem comentat la seva expansió fa variar les dates cronològiques segons la zona. Així és doncs com a Itàlia per exemple el gòtic va ser substituït ràpidament pel Renaixement a principis del segle XV i en canvi a Portugal, Espanya o Anglaterra l'estil va perdurar fins a principis del XVI. Es general el pas del romànic al gòtic va ser gradual al llarg del segle XIII, de fet alguns autors consideren que hi ha un període entremig que anomenen pregòtic on es barregen els dos estils, un exemple en seria el Frontal d'Avià que aviat coneixereu.

Etapes estil gòtic

Tot i que hem acotat unes dates generals l'estil gòtic el podem classificar en tres etapes:

• • • Període inicial ( s.XII-XIII): evolucionen els models romànics cap a formes gòtiques.
    • Període clàssic ( s.XIII-XIV): és un període de plenitud i expansió artística.
    • Període flamíger ( s. XV i inicis del XVI): en aquest període final es perden aspectes formals de l'etapa anterior i destaca per la seva ornamentació.

També cal tenir present que l'art gòtic és un art complex que dona lloc a especificitats concretes com és el cas d'Itàlia, Catalunya i la Corona d'Aragó:

• • • Especificitat d’Itàlia: Itàlia és un cas especial perquè si bé va acceptar el gòtic (especialment en estructures arquitectòniques) mai va perdre de vista la influència de l’antiguitat clàssica, especialment en escultura. D’altra banda, a partir del 1406 comencen ja a introduir les novetats del primer Renaixement o Quattrocento, de manera que a la resta d’Europa seguien amb el gòtic i ells ja feien Renaixement.
    • Especificitat arquitectònica mediterrània, de Catalunya i la Corona d’Aragó:

      Arquitectònicament parlant Catalunya introduí una sèrie de novetats tècniques com l’arc diafragma que li donen una personalitat pròpia en la concepció de l’espai interior dels edificis. Hi ha autors que també el nomenen estil franciscà o estil mediterrani.

      En arquitectura el denominat gòtic mediterrani, presenta unes característiques força diferents a les de l’arquitectura gòtica septentrional o del continent.

Característiques rellevants del context en que es va desenvolupar l'estil gòtic :

• • La societat encara gira entorn a tres pilars: feudalisme, religió i monarquia. Tot i això aquests pilar van anar perdent importància amb l'evolució que va patir la societat.
  • Destaca un important creixement demogràfic i una millora de les tècniques agrícoles i comercials. Com a conseqüència d'aquests factors a part d'una prosperitat econòmica i comercial, es va generar un excedent demogràfic procedent del camp el qual varen acollir les ciutats.
  • El creixement de les ciutats comportà que les monarquies i els senyors feudals perdessin poder. De fet l'art gòtic on es manifesta de forma plena és en l'àmbit urbà.
  • L'augment de la població va generar la creació d'una nova classe social: la burgesia, grup social que havia adquirit un poder econòmic fruit de l'activitat comercial.
  • Les ciutats es desevolupen com a centres artístics on la catedral representa el símbol de la nova situació social i es construeixen en sentit ascendent i amb gran lluminositat per a l'apropament a Déu.
  • Hi ha un canvi de poder en relació a la cultura. Aquest, passa a mans dels ordres mendicants a les ciutats ( franciscans i dominicans- Reforma del Cister). Es creen escoles i universitats com a centres d'ensenyament.
  • Tot i la encara permanent relació amb el món religiós, la cultura i les arts estètiques comencen un procés de laïcització.
  • Artísticament en general les arts queden subordinades a l'arquitectura i mantenen una temàtica religiosa. Tot i això les representacions s'apropen més a un aire suau, humà i naturalista que el romànic i destaquen les noves obres de temàtica profana degut al consumisme artístic de la nova burgesia.
  • Cal destacar però que l'auge cultural del que gaudia el moment va quedar afectat per les grans epidèmies que van afectar Europa, especialment la Pesta Negra de 1348. Aquest fet juntament amb diverses guerres van generar dues visions contràries alhora d'enfocar la vida:
    • una visió apocalíptica
    • una visió del carpe diem basada en la premissa de gaudir de la vida.

No hem d'oblidar que aquest context es troba a cavall entre el romànic i el Renaixement on trobem dues concepcions del món contràries: una amb una societat teocèntrica i basada en la religió davant d'una basada en una visió antropocèntrica que gira entorn l'home. Fou doncs, un context marcat per la tensió d'una situació insostenible en la que van coexistir més d'un Papa (la cort papal fou traslladada a Avinyó, Cisma d'Occident l'any 1378...). Aquesta situació generà que intel·lectuals com Erasme de Rotterdam realitzessin denúncies i que finalment tot desemboqués en la Reforma Protestant de Martí Luter en la primera meitat del segle XVI.