4.2. Estil italogòtic

    • Cronologia: 1250-1400.
    • Ubicació: S'inicia a Itàlia.
    • Rep influència bizantina tot i que també s'ha de destacar que l'arquitectura gòtica italiana gaudia de característiques pròpies ( que propiciaven la pintura mural).
    • Predomini de la línia corba i ús de colors clars.
    • Recerca de volum i proximitat .
    • Ús d'una inicial perspectiva basada en la combinació de fons daurats i emmarcaments espacials arquitectònics i paisatgístics.

Períodes a destacar:

  • Duecento (s.XIII):
    • encara molt influenciada per la pintura bizantina.
    • Poc a poc s'introdueix més naturalisme a les obres.
    Trecento ( s.XIV):
    • Pintura naturalista amb efectes com l'escorç, expressivitat...
    • Representació de la natura.

Divisió de l'estil italogòtic en escoles o centres artístics:

Dividim l'estil italogòtic en dues escoles o centres artístics :

    • Escola florentina ( Florència):
          • Hi destaquen per sobre la resta Cimabue i Giotto. Cimabue destaca pel naturalisme de les seves figures, llums i efectes espacials.
          • Pel seu cantó, Giotto se'l considera el pare de la pintura moderna. Les seves figures destaquen pel realisme, dramatisme, expressivitat i  proporció ( bellezza opulenta-que atorga monumentalitat).
          • L'escola florentina i en concret Giotto inicia el camí del futur Renaixement italià amb l'ús d'una perspectiva natural en la recerca de representar la realitat.i l'us de diversos plans.
          • Giotto introdueix l'escorç de les figures (és a dir deformacions plàstiques de la figura per adaptar-se a la perspectiva usada en l'obra), així com personatges en posicions poc habituals fins el moment com d'esquenes, tapant-se la cara...
    • Escola de Siena:
          • Destaquen els autors Duccio di Buoninsegna, Simone Martini i els germans Lorenzetti.
          • L'escola sienesa dota les figures d'harmonia, moviment i per comptes de l'opulència de les figures, destaquen per ser més estilitzades.

    • A Avinyó, França i a Catalunya hi arriben influència sobretot del Trencento. On hi podem destacar els autors Ferrer Bassa i els germans Serra.

    

A l'esquerra, S. Martini. L'anunciació ( 1333). Galleria degli Uffizi, Florència. En ella hi podem observar la utilització dels fons daurats com a símbol del sagrat i figures estilitzades pròpies de l'escola de Siena. A la dreta, Giotto. L'adoració dels reis mags, detall de la Capella degli Scroveni (1305-1307), fresc, Pàdua ( Itàlia). El conjunt mural es considera un dels primers indicis de l'inici del Renaixement i en ell hi observem el naturalisme propi de Giotto i l'escola florentina.