3.1.Escultura gòtica europea
França
|
- Model imitat per la resta de països europeus.
- Revoluciona l'escultura gòtica de la mà de l'escultor Claus Sluter (Borgonya, s.XV) amb figures individualitzades i estilitzades revestides amb robes amples i plecs angulosos.
- Sorgeixen noves tipologies escultòriques tals com:
- retaules escultòrics de caràcter monumental
- Imatges de devoció exemptes
- sepulcres
|
Flandes
Castella
Catalunya
|
- Segueix el model francès.
- Les noves tipologies tenen una gran acceptació en aquesta corrent.
- Interés per la individualització i realisme de les figures
- Gran quantitat d'elements decoratius.
- Les seves escultures destaquen pel dramatisme, faccions dures...
- En concret l'escultura flamenca comparteix alguns trets amb la italiana del Quattrocento.
- El materials més emprats foren la fusta, la pedra i l'alabastre ( policromats i/o daurats).
|
Itàlia
|
- No segueix el model francès.
- Influència clàssica i bizantina.
- L'escultura no està lligada a l'arquitectura, fet que propicia que obres exemptes tals com:
- portes de bronze
- púlpits
- escultures devocionals exemptes
- Alguns autors italians a destacar són:
- Arnolfo di Cambio: amb models opulents i força clàssics
- Els Pisano: família d'escultors que intenten treballar les formes clàssiques amb l'estètica francesa i que plantegen l'escultura en base al que serà el renaixement a la Florència del s.XV
|
Sluter. Detall del Pou de Moisès ( 1395-1405), pedra. Arnolfo di Cambio. Mare de Déu de la Nativitat.
Museé Archéologique, DIjon. Museo dell'Opera del Duomo, Florència.
Andrea Pisano. Plafó de la porta sud del Baptisteri de Florència (1330-1336).