3.1.Escultura gòtica europea

  França

  • Model imitat per la resta de països europeus.
  • Revoluciona l'escultura gòtica de la mà de l'escultor Claus Sluter (Borgonya, s.XV) amb figures individualitzades i estilitzades revestides amb robes amples i plecs angulosos.
  • Sorgeixen noves tipologies escultòriques tals com:
    • retaules escultòrics de caràcter monumental
    • Imatges de devoció exemptes
    • sepulcres

  Flandes

  Castella

 Catalunya

  • Segueix el model francès.
  • Les noves tipologies tenen una gran acceptació en aquesta corrent.
  • Interés per la individualització i realisme de les figures
  • Gran quantitat d'elements decoratius.
  • Les seves escultures destaquen pel dramatisme, faccions dures...
  • En concret l'escultura flamenca comparteix alguns trets amb la italiana del Quattrocento.
  • El materials més emprats foren la fusta, la pedra i l'alabastre ( policromats i/o daurats).

  Itàlia

  • No segueix el model francès.
  • Influència clàssica i bizantina.
  • L'escultura no està lligada a l'arquitectura, fet que propicia que obres exemptes tals com:
    • portes de bronze
    • púlpits
    • escultures devocionals exemptes
  • Alguns autors italians a destacar són:
    • Arnolfo di Cambio: amb models opulents i força clàssics
    • Els Pisano: família d'escultors que intenten treballar les formes clàssiques amb l'estètica francesa i que plantegen l'escultura en base al que serà el renaixement a la Florència del s.XV

             

Sluter. Detall del Pou de Moisès ( 1395-1405), pedra.      Arnolfo di Cambio. Mare de Déu de la Nativitat.    

                 Museé Archéologique, DIjon.                                  Museo dell'Opera del Duomo, Florència.           

                                               

                                                                   Andrea Pisano. Plafó de la porta sud del Baptisteri de Florència (1330-1336).