2.3. Evolució de l'arquitectura gòtica

Com hem observat fins ara el model francès fou el que assentà les bases de l'arquitectura gòtica.

1. Gòtic clàssic francès o septentrional:

El primer estil o període inicial que trobem i com a conseqüència de l'estil de vida monàstic de l'ordre del Cister, és el model cistercenc que ja utilitzava elements com els arcs apuntats i les voltes de creueria. Aquest estil però era molt auster degut als principis de l'ordre. Així doncs no fou fins més tard, entorn a la segona meitat del segle XII que sorgí el model que anomenem gòtic septentrional que es caracteritza per la verticalitat dels seus edificis i per la lluminositat dels seus temples. És doncs el model que hem analitzat en apartats anteriors caracteritzat per un transsepte més ample i curt, la nau més ampla, grans finestres amb vitralls, façana amb torres...Aquest model es va seguir tant a Espanya, com es pot observar en les catedrals de Lleó o Burgos; com a Anglaterra i Alemanya on es van accentuar la verticalitat com podem observar per exemple en la catedral de Colònia que és una de les esglésies més altes del món.

    

Alguns exemples de catedrals que podem englobar en el model francès són entre d'altres ( d'esquerra a dreta): la Catedral de Lleó, la Catedral de Notre Dame de Chartres o la Catedral de Notre Dame de París a França.

2. Gòtic radiant:

Posteriorment al model clàssic,als voltants del segle XIII, l'arquitectura gòtica va evolucionar cap a un període on es deixa de banda la monumentalitat per centrar-se en la perfecció de la tècnica, és l'anomenat gòtic radiant. Aquest model també anomenat clàssic o de plenitud, propicià que els murs cada cop fossin més lleugers i que en substitució d'aquests es col·loquessin grans finestrals amb vitralls. L'exemple per excel·lència d'aquest estil és la impressionant Sainte Chapelle de París.

                                    

Anònim. Església superior de la Sainte-Chapelle, París, França.  Aquesta capella és el màxim exponent d'aquest model  en la que queda reflectida la substitució i el buidatge dels murs per la utilització de vitralls i traceries.

3. Gòtic flamíger:

Un cop es van assolir el domini de les tècniques al llarg del darrer estil; durant els segles XIV- XV el gòtic radiant va evolucionar cap al que coneixem com a gòtic flamíger o període final. Aquest estil no es basa tant en el treball de les estructures si no en la complicació de la decoració a partir d'elements com les voltes estrellades, pilars helicoïdals...De fet el nom deriva dels motius decoratius que recorden a les flames. Dins aquest model cal fer menció a l'arquitectura gòtica anglesa, a l'arquitectura de Castella ( estil isabelí) i la de Portugal ( estil manuelí).

                            

Alguns exemples de l'arquitectura gòtica anglesa en són l'abadia de Westminster, a Londres ( a l'esquerra) o la Capella del King's College de Cambridge on s'observen les voltes de ventall característiques del nivell decoratiu que va culminar l'arquitectura gòtica durant aquesta etapa.

4. Gòtic meridional:

Finalment cal destacar que entorn a la segona meitat del segle XIII sorgeix al sud de França ( Catadral d'Albi), un estil concret a la zona meridional d'Europa que compren Itàlia, Provença i els regnes de la Corona d'Aragó que va tenir una gran repercussió a Catalunya. Aquest model a diferència dels anteriors potencia més la línia horitzontal de l'edifici i la planta de saló, és a dir, una única nau més ampla i sense transsepte o bé tres naus però amb la mateixa alçada, arcs apuntats rebaixats i una separació entre columnes més gran ( com s'observa en la següent fotografia). Una altre característica que el diferencia és que aquest model té una decoració exterior més simple i per tant trobem pocs elements dels models anteriors com pinacles, gablets..

 

                                         

Església de Santa Maria del Mar, Barcelona. Com es pot observar a la fotografia l'església ( amb planta de saló- sense transsepte) té tres naus separades per uns pilars octogonals i capelles laterals que es situen entre els contraforts que aguanten la pressió de la volta de creueria.

                                           

Altres exemples propers en són la Catedral de Girona a l'esquerra i la Catedral de Palma, Balears.

Finalment comentar que el cas d'Itàlia s'ha de destacar per la seva particularitat. Aquesta, mai va assolir plenament les característiques del gòtic francès tot i que podem trobar-ne alguns elements com els arcs apuntats, gablets...De totes maneres, l'arquitectura a Itàlia va evolucionar pràcticament del Romànic al Renaixement i va mantenir les influències clàssiques i bizantines. D'aquesta manera trobem esglésies amb murs més amples i revestides amb marbre,mosaics, relleus i amb el baptisteri anomenat campanile separat de la catedral. Destacar també que el fet que es mantinguessin els murs va ajudar a desenvolupar la pintura mural que posteriorment donaria lloc al Trecento.

                                                                      

  Les catedrals gòtiques a Itàlia destaquen per la seva decoració en marbres de colors a la façana exterior. Catedral de Siena, s. XIII, Itàlia.