2.1. Elements arquitectònics gòtics

Com hem vist fins ara, les catedrals gòtiques gaudien d'una nau central que era més alta i més ampla que totes, amb finestrals de vitralls i nivells interiors...però quina era la clau per poder realitzar les construccions a tal alçada?

  • L'arc apuntat o ogival fou l'element característic de l'arquitectura gòtica.  Tot i que en l'etapa anterior s'havia utilitzat de forma experimental, fou l'ordre del Cister qui va utilitzar-lo de forma sistemàtica i coherent. El seu invent va canviar la concepció de l'espai interior dels edificis construïts ja que era més lleuger que l'arc de mig punt. L'arc ogival és el que dona lloc a la volta de creueria. 

                                                                             

    • Va permetre controlar el pes de les voltes repartint-lo als arcs, nervis, pilars, arcbotants i contraforts. Aquest arc era més lleuger que no pas el de mig punt.
    • Va permetre buidar els murs. Durant el romànic els murs havien estat construïts amb la funció de suport. A partir d'aquest moment perden aquesta funció i poden ser substituïts per finestrals amb vitralls. Com a conseqüència de l'estructura lleugera dels murs, els exteriors van haver de ser reforçats amb elements com els contraforts i els arcbotants per compensar el pes de les voltes de l'interior alhora que es generava un canvi estètic.
    • Va permetre elevar l'alçada de les naus i un efecte de verticalitat tot lligant l'alçada del temple amb la proximitat a Déu, símbol de l'espiritualitat religiosa.

  • La volta de creueria com hem vist és possible gràcies a l' arc ogival. Així doncs si durant el romànic trobàvem la volta d'aresta formada per dos arcs de mig punt entrecreuats, ara durant el gòtic destaca l'ús de la volta de creueria, formada per dos arcs apuntats o ogivals entrecreuats diagonalment. La volta de creueria està formada per un esquelet format per dos arcs ogivals creuats que formen els nervis    ( juntament amb els arcs faixons i formers) i que canalitzen les forces cap a la clau de volta i la plementeria, que són els panys de carreus situats entre els nervis. L'estructura de la volta de creueria permet  descarregar el pes de la volta cap als pilars  i columnes alliberant als murs de la funció de suport.
    Amb l'evolució posterior, el seu ús, va donar pas a una gran varietat de voltes de creueria:

      • La més senzilla que trobem és la quadripartida (1) formada per dos arcs apuntats creuats diagonalment i que creen quatre plementeries.
      • Posteriorment s'hi van anar afegint nervis i van sorgir altres voltes com la sexpartida (formada per tres arcs ogivals creuats diagonalment que generen sis plements), la octopartida (basada en una volta sexpartida en la que se li ha afegit un nervi longitudinal, fet que genera vuit plementeries), la de tercelets (2) en la que s'hi afegeixen nervis asimètrics o l'estrellada (3) en la que els nervis entrecreuats generen una forma d'estrella.

1 2 3