Anterior
Següent

5.1. Estils pictòrics

Tot i que com hem observat en general hi ha unes característiques comunes per a tota la pintura del romànic, podem diferenciar dues corrents pictòriques:

Estil francoromànic o d'influència carolíngia

    • Aquest estil comprenia la zona de l'oest de França i algunes zones de territori castellà.
    • Destaca per figures amb certa expressivitat i gestualitat, és a dir, gaudien més de realisme plàstic i moviment.
    • Influència del treball de les miniatures.
    • Fons clars.
    • Pintura detallista on destaca una certa espontaneïtat.

                                

 

Anònim. Detall de l'Anunciació als pastors ( s. XII), fresc. Cripta del Panteó dels Reis. Col·legiata de Sant Isidor, Lleó.

 

Estil bizantí

    • Aquest estil comprenia la zona d'Itàlia, Castella, Aragó i Catalunya.
    • Concretament  la influència que rep aquest estil prové de les icones i els mosaics bizantins de Sicília, Venècia o Roma.
    • És una pintura més simètrica en composició.
    • Pintura hieràtica.
    • Representació frontal de les figures amb allargament del cos.
    • L'expressivitat i gestualitat és més convencional.
    • Manca d'efectes en volum i espai.
    • Grandiositat compositiva per tal de donar a l'obra un aire espiritual i monumental.

                                                     

Anònim. Vergre prudent, detall dels frescos de Sant Quirze de Pedre (1100). Fresc, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.
Anterior
Següent