1.Context històric i cultural

El terme romànic sorgí el segle XIX per fer referència a manifestacions artístiques derivades de l'art romà sobretot en el camp de l'arquitectura, degut en part a l'ús d'elements com l'arc de mig punt o la volta de canó. Pel que fa la pintura i l'escultura no van seguir els mateixos trets del món antic...El terme romànic també es relaciona amb l'origen d'un seguit de llengües europees ( català, castellà, francès..) derivades del llatí.

A partir d'aquell moment doncs, es va aplicar el terme art romànic per referir-se a l'art medieval que es desenvolupà a l'edat mitjana al llarg dels segles X-XII i part del XIII, així com les seves variacions. De totes maneres com veurem més endavant l'art romànic és un art que tot i tenir diverses variants es caracteritza per la unificació estètica i l'homogeneïtzació.

Pel que fa doncs referència a la cronologia podem afirmar que l'art romànic el podem classificar en 3 etapes:

  • Primer romànic ( final del segle X i segle XI)
  • Romànic ple ( finals segle XI- mitjans XII)
  • Romànic tardà ( mitjans XII- principis segle XIII)

Geogràficament el podem ubicar a gran part d’Europa, especialment la meridional i l’occidental ( des d’Escandinàvia fins a la Mediterrània), tot i que arribà també a Terra Santa. El romànic és el primer art medieval occidental que va assolir homogeneïtat i internacionalització, si bé va presentar nombroses variants regionals.

L'art romànic si per algun aspecte destaca és pel seu context històric i cultural, marcat sobretot per l'àmbit religiós. Alguns dels trets més destacats  d'aquest context als que hem de fer referència són:

    • Tranquil·litat política: políticament parlant és un moment estable entre els regnes europeus; per altre cantó han minvat les invasions bàrbares. Juntament amb aquesta estabilitat es van donar altres factors favorables com la millora de les tècniques agrícoles, un augment demogràfic o millores en el comerç.
    • Implantació del feudalisme: entès com a sistema econòmic, social i jurídic, el feudalisme regulava les relacions socials ( que estaven molt jerarquitzades) a partir del vassallatge, en el qual el vassall prometia al senyor fidelitat i serveis a canvi que aquest el protegís.
    • Poder de l' Església en una societat teocèntrica com és la medieval, l'església s'entén com a entitat cultural i intel·lectual que controlava el poder  i la cultura a través dels monestirs i les escoles catedralícies. Degut a aquest fet la societat fou homogènia  i marcada per la religiositat. Des de Roma, la seu papal, es va iniciar una reforma- Reforma Gregoriana- per enfortir la moral del clergat, fou aquest fet juntament amb d'altres els que van generar nous edificis per al culte.
    • Difusió del monacat: l'ordre benedictí fundat al segle VI es basava en la premissa" ora et labora", resa i treballa. Aquest estil de vida basada en els vots d'obediència, castedat i pobresa es van difondre tant a la societat laica com també van arrelar en l'aristocràcia feudal.  Aquest fet però provocà que aquests darrers es relacionessin amb les abadies i que aquestes s'acabessin enriquint a partir de donacions. Aquest nou luxe provocà una reforma  ( reforma cluniacenca, que comença a Cluny ( Borgonya) i que posteriorment n'hi hagués una altre ( la de Robert de Molesmes) per tal de promoure de nou l'esperit humil de l'ordre.
    • Por a la fi del món: hi havia la profecia apocalíptica (anys 1000-1033) que vaticinava la fi del món a l'any 1000; és per aquest fet que es van generar una gran quantitat de camins de comunicació (camins de pelegrinatge) a llocs de culte tal com Jerusalem o Betlem ( Terra Santa on havia nascut Jesucrist), Roma o Santiago de Compostel·la per veure les relíquies dels sants. Aquest fet alhora va generar vies de comunicació comercials que van facilitar la unificació estètica així com la seva expansió.
    • Unificació estèticaL'estabilitat política va afavorir la relació entre diferents punts d' Europa i això va propiciar l'èxit dels camins de pelegrinatge que permetien la circulació de coneixements i  unien edificis de culte amb trets comuns així com el desplaçament d'artistes, comerç... Finalment cal comentar que un altre factor que va ajudar a la relació de contactes  i que generà un enriquiment cultural i artístic,fou el moviment de les croades. Hem de tenir present que en aquell moment ( 1054) l'Església catòlica d'Occident i l'Església ortodoxa d'Orient van desvincular-se. Aquest fet va intensificar el sentiment religiós a occident juntament amb el fet que els musulmans havien conquerit Terra Santa. Fou per això que van sorgir moltes expedicions de cristians que volien alliberar la Terra Santa a partir del fenomen de les croades.

La societat medieval era feudal i molt desigual. S'organitzava en estaments, als quals un hi pertanyia a néixer fins a morir, era molt difícil canviar d'ordre de classe. L'església juntament amb la classe privilegiada comptava amb el poder suprem i era un dels estaments que controlà el saber intel·lectual i cultural de l'època.