3.2. Variants d'art romànic: septentrional i meridional

El romànic es va estendre per tota Europa i ho va fer a partir de dues corrents: el romànic septentrional i el romànic meridional.

  

ROMÀNIC SEPTENTRIONAL

    • Compren les zones del nord d'Europa: des d'Escandinàvia fins a Santiago de Compostel·la
    • S'origina a Borgonya, França a l'abadia de Cluny
    • Com a grans influències trobem el monestir de Cluny i la Madeleine de Vezélez
    • Altres zones a destacar foren Aquitània i Normandia ( caracteritzada amb una façana de dues torres i una nau més llarga)
    • La Península rep influències de les regions septentrionals a partir del camí de Sant Jaume tot i que el fet que s'anessin conquerint territoris musulmans va fer que s'adaptessin solucions arquietctòniques musulmanes i per tant són construccions amb un aire peculiar.
    • A la zona central de la península però el romànic arrelà amb més força com a Frómista ( Palència), Àvila o Valladolid.

                   

 

Interior de Sainte Madeleine de Vézelay (1120-1150), França. En aquest cas podem observar que en comptes d'una volta de canó en aquest cas s'utilitzà una volta d'aresta reforçada amb arcs faixons bicromats ( a dos colors). A l'esquerra, Sant Martí (1066), Frómista, Palència; un clar exemple de l'arquitectura castellana

 

ROMÀNIC MERIDIONAL

    • Compren les zones d'Itàlia fins a Catalunya.
    • Arquitectura més sobria que l'anterior.
    • A Itàlia perdurà la influència de l'art paleocristià amb conjunts de 3 edificis ( església, baptisteri i campanar).
    • A la provença francesa es conjugà la senzillesa amb les grans portalades a mode d'arc de triomf.
    • A Catalunya, rep la influència dels artistes llombards que destacava per l'ús d'arcs cecs , campanars alts ...

          


 

A Itàlia s'aprofità l'ús de materials antics com el marbre , la decoració mural i la independència de la catedral, baptisteri i el campanar com podem observar en el conjunt de Pisa. Pel que fa a Catalunya com veiem a Sant Climent de Taüll (dreta), les esglésies rurals gaudiren d'importants mostres pictòriques i destaquen per la seva influència llombarda com en el cas del campanar adossat a l'església.