Anterior
Següent

3. Arquitectura romànica

En general relacionem l'arquitectura medieval a l'àmbit religiós, tot i això l'arquitectura civil tal com ponts, torres de defensa, castells...van col·laborar en el desenvolupament de les tècniques arquitectòniques de moment tot responent a les necessitats dels sectors privilegiats de la societat  tal com senyors feudals, reialesa, Església...

Tot i això,l'arquitectura romànica com hem comentat està fortament vinculada a l'àmbit religiós, així doncs els edificis més representatius d'aquest art medieval són les catedrals, les esglésies i els monestirs.

L'església va ser l'edifici més representatiu de l'edat mitjana dins una societat jerarquitzada i adoctrinada per la paraula sagrada . Així doncs dins de l'església pròpiament dit, s'hi reunien per celebra missa, adoctrinar fidels...el temple era la unió entre el cel i la Terra.

A part de l'església, tal com veurem en el següent apartat també hi destaquen en l'àmbit religiós els monestirs i dins l'arquitectura civil els castells medievals.

Catedrals i esglésies

Com a conseqüència del context històric vist en l'apartat anterior i gràcies als camins de pelegrinació, les esglésies i les catedrals van construir-se en funció de les necessitats dels creients i basant-se en el simbolisme cristià. Totes elles es van construir orientant-les a l'est ja que d'aquesta manera el primer raig de llum entrava per l'absis a primera hora del dia ja que la llum era el símbol que s'identificava amb Crist.

Pel que fa planta de les esglésies romàniques

              

Les esglésies romàniques van adoptar la planta de creu llatina. En general aquesta constava d'una nau central i de dues laterals. Per bé que podia variar i haver-n'hi més.

Es passà a utilitzar el transsepte format també per una o més naus i que creuaven de forma perpendicular el cos longitudinal. D'aquesta manera el que s'aconseguia era una planta simbòlica en forma de creu. En el cas que els braços de la creu fossin iguals per comptes de planta de creu llatina ens trobem amb la planta de creu grega.

El lloc on es troben la nau central i el transsepte s'anomena creuer i pot estar cobert per un cimbori com es pot observar en la següent fotografia.

En quan a la capçalera de l'església, hi trobem:

 - el presbiteri: on es situava el cor i l'altar major

 - l'absis: semicircular i que tenia la funció de tancar les naus

 - girola o deambulatori: com a conseqüència del pelegrinatge va sorgir el deambulatori que era un passadís semicircular que prolongava les naus laterals donant la volta a l'altar per tal que els fidels que pelegrinaven poguessin deambular i accedir a les absidioles ( petites capelles laterals de l'absis) i a la cripta on es trobaven les relíquies dels Sants. Un exemple és el de la catedral de Santiago de Compostel·la.

Des de el punt de vista tècnic es va utilitzar la volta de pedra per cobrir els espais interiors però això obligava a emprar suports diversos degut al seu pes. És així com els artesans van aplicar diversos sistemes com murs, contraforts a l'exterior, pilars i arc per reforçar la volta de canó...Pel que fa la façana es va reforçar en alguns casos amb dues torres o un pòrtic i en el cas de la capçalera de l'església es va solucionar amb l'absis ( amb volta de quart d'esfera).

 

 

San Martín de Frómista (1066), Palència. A la fotografia hi podem observar clarament l'absis amb les absidioles, el cimbori o elements típics de les estructures romàniques com els contraforts o les torres de campanar adossades a la façana occidental. A la dreta alçat d'una església romànica on hi podem diferenciar la nau central de les laterals, el creuer així com la volta de canó formada per arcs de mig punt.

Pel que fa els elements de suport i elements suportats de les esglésies romàniques

    • Els elements de suport més característics de l'arquitectura romànica són: l'arc de mig punt i la volta de canó.
    • La volta de canó s'utilitzava per cobrir la nau central i es reforçava descarregant-la amb arcs doblers que descarregaven el pes en els pilars.
    • La volta d'aresta  era la que s'utilitzava per les naus laterals que eren més altes i menys amples que la central.
    • Els murs eren massissos per tal de poder aguantar el pes de la volta de canó i es reforçaven amb l'ús dels contraforts tal com s'observa en la fotografia de San Martín de Frómista. És per aquesta raó que hi havien poques finestres.
    • Pel que fa al material el més utilitzat fou la pedra, amb el que construïen carreus ( pedres tallades de forma rectangular i ben escairades). Aquests carreus alhora formaven un mur anomenat d'aparell d'isòdom.
    • La nau central era més alta que les laterals per això sobre les arcades que comuniquen la nau central amb les laterals trobem la tribuna o trifori des de on hi entra la llum.

           

 

  • Els arcs faixons- o torals- es troben adossats a l'intradós de la volta, hi sobresurten i la divideixen en trams i la reforcen.
  • Els arcs formers són paral·lels a l'eix de la nau central i la comuniquen amb les naus laterals alhora que ajuden a descarregar el pes de la volta ja que en ells hi descansa el seu pes.

 

        •                                                                

        • La volta de canó ( esquerra)que podia ser llisa o reforçada per arcs faixons fou la més emprada per a la sustentació de la nau central, mentre que la volta d'aresta ( dreta) que era el resultat de la intersecció de dues voltes de canó, s'utilitzava amb més freqüència per a les naus laterals.

    Anterior
    Següent