3. Art prehel·lènic Micènic

La cultura micènica es va desenvolupar del 1600aC al 1200aC, a la Grècia continental. S'inicià amb l'arribada del poble dels Aqueus i finalitzà per causes relacionades amb la crisis Mediterrània per la invasió de nous pobles.

Aquest, era un poble guerrer, que vivia en ciutats emmurallades, formades amb grans blocs de pedra ( ciclòpies). Eren majoritàriament un poble aristocràtic i militar, és a dir, gaudien d'una societat jerarquitzada.

Les ciutats més importants que van crear foren entre d'altres Tirint i Micenes, en la que destaca la seva acròpolis amb la Porta dels Lleons (1350-1300aC).

  

La porta dels lleons, acròpolis de Micenes. L'estructura descarrega el pes amb un triangle decorat amb dos lleons. Màscara funerària d'Agamèmnon, museu arqueològic Nacional d'Atenes.
La màscara formava part de l'aixovar funerari procedent de Micenes.

L'acròpolis, destruïda totalment, era un conjunt ordenat al voltant del Mègaron, estança rectangular tancada, un saló del tron probablement. La construcció gaudia d'un pòrtic amb columnes i un vestíbul, aquesta construcció serà exemple del futur temple grec.

Les tombes dels prínceps, anomenades "tholos", seran l'origen dels santuaris grecs. Aquestes tombes estaven cobertes per una falsa cúpula. Hi destaca una troballa funerària: l'anomenada "Màscara d'Agamèmnon", trobada per l'arqueòleg Schliemann, a la tomba del "tresor d'Atreu". 

Pel que fa la ceràmica és més simple que la de l'art cretenc i obre la porta al període geomètric de la ceràmica grega.