Apunts reforç art grec ( inclou vídeos i webs)

1.Context geogràfic

Geogràficament, Grècia destaca per ser una de les 3 penínsules situades a la mar Mediterrania. Està formada per 3 penínsules:

• • la de l'Àtica
  • la del Peloponès
  • la d'Àsia Menor
  • i finalment per un conjunt de més de 300 illes al mar Egeu i Jònic.

2.Context històric i cultural

La plenitud de la cultura grega es manifesta des del segle VII aC - fins les acaballes del segle I aC, quan Roma absorbeix els darrers regnes sorgits de la fragmentació de l'Imperi d'Alexandre el Gran:

• •  2600-1200aC: L'origen de la cultura grega es contextualitza després de la desaparició de la cultura minoica o cretenca (2600-1150 a.C) i la civilització micènica (1600-1150 aC). Aquestes dues cultures van influir la cultura grega sobretot en el camp literari i mitològic.Altres influències que va rebre la cultura grega i que foren les bases del seu art, van ser les rebudes del contacte amb cultures orientals com la egípcia o la mesopotàmica.
  • 1200aC: invasió dòrica a la península del Peloponès per part dels pobles provinents del nord de Grècia.. Apareix  per tant la cultura dòrica.

• • 499-479aC: el poble grec lluita contra el persa en les Guerres Mèdiques i vencen. A partir d'aquest moment comença una etapa d'esplendor cultural.
  • 431-404aC: Com a conseqüència de les tensions entre Atenes i la resta de les  polis independents s'originen les Guerres del Peloponès. Aquestes tensions van generar que hi hagués una decadència econòmica i una inestabilitat que van aprofitar els macedonis ( primer el rei Filip II i posteriorment el seu fill Alexandre). Van unir totes les polis gregues i conquerir l'Imperi persa.
  • 323aC: amb la mort d'Alexandre el Gran es va produir la fragmentació de l'imperi macedoni que havien creat. La cultura grega marca les noves ciutats pròsperes com Pèrgam i Alexandria.
  • segle I aC: Roma absorbeix la cultura grega amb el domini de tot el Mediterrani.

Pel que fa a les etapes que conformen aquest període cronològic, hem de tenir present que les civilitzacions  minoica i la micènica es consideren art prehel·lènic.

Etapes en les que es divideix l'art grec

• • Període Geomètric o Fosc ( s. IX-VIII aC)- Fi de la civilització micènica i inici de la grega. Producció limitada a ceràmica pintada amb motius geomètrics i figures de terracota.
  • Període Arcaic ( del s.VII aC al 475 aC) Primers estils arquitectònics.
  • Període Clàssic ( del 475 aC al 323)- Etapa entre les guerres mèdiques contra els perses i Alexandre el Gran, amb el que s'arriba a l'esplendor.
  • Període Hel·lenístic (del 325 quan mor Alexandre el Gran fins el s.I aC, quan Roma absorveix tota la cultura grega)- En aquesta etapa es produeix l'expansió territorial de Grècia que conquereix territoris com Egipte o l'Índia,  derrotant els perses, eterns enemics. La mort prematura d'Alexandre va acabar amb l'imperi macedòni que es va dividir en diversos regnes, fet que va aprofitar la cultura romana.

Etapes exclusivament referents a l'escultura

Pel que fa exclusivament a l'art i de manera concreta en l'apartat d'escultura, el període clàssic es subdivideix en tres períodes o moments:

• • Període Sever o de transició (1/2 segle V aC)
  • Primer Classicisme o primer període clàssic ( 2/2 segle V aC)
  • Segon Classicisme o Segon període clàssic ( segle IV aC)

3. Art prehel·lènic Micènic

La cultura micènica es va desenvolupar del 1600aC al 1200aC, a la Grècia continental. S'inicià amb l'arribada del poble dels Aqueus i finalitzà per causes relacionades amb la crisis Mediterrània per la invasió de nous pobles.

Aquest, era un poble guerrer, que vivia en ciutats emmurallades, formades amb grans blocs de pedra ( ciclòpies). Eren majoritàriament un poble aristocràtic i militar, és a dir, gaudien d'una societat jerarquitzada.

Les ciutats més importants que van crear foren entre d'altres Tirint i Micenes, en la que destaca la seva acròpolis amb la Porta dels Lleons (1350-1300aC).

L'acròpolis, destruïda totalment, era un conjunt ordenat al voltant del Mègaron, estança rectangular tancada, un saló del tron probablement. La construcció gaudia d'un pòrtic amb columnes i un vestíbul, aquesta construcció serà exemple del futur temple grec.

Les tombes dels prínceps, anomenades "tholos", seran l'origen dels santuaris grecs. Aquestes tombes estaven cobertes per una falsa cúpula. Hi destaca una troballa funerària: l'anomenada "Màscara d'Agamèmnon", trobada per l'arqueòleg Schliemann, a la tomba del "tresor d'Atreu". 

Pel que fa la ceràmica és més simple que la de l'art cretenc i obre la porta al període geomètric de la ceràmica grega.

4. Art prehel·lènic cretenc o minoic

L'art minoic és l'art que es va desenvolupar a l'illa de Creta, al mig de les illes gregues, entre el 2600aC i el 1400 aC, desapareixent per causes desconegudes.  El seu nom prové del seu rei mític Minos. L'art cretenc destaca per la seva arquitectura, influenciada pels palaus del pròxim Orient. Dins aquest art podem diferenciar diverses fases:

Etapes

• • Prepalacial
  • Primers palaus ( on destaquen el Palau de Cnossos i Faistos)
  • Segons palaus ( destaca la reconstrucció de palaus degut a la seva destrucció prèvia per un terratrèmol)
  • Postpalacial ( on s'inicia la decadència i domini d'aquesta cultura)

Característiques arquitectura

• • Arquitectònicament destaquen  com a edificis més importants els palaus, amb un pati central que serveix de punt de referència per la distribució de la construcció.
  • El sistema constructiu és arquitravat i com suport destaca la columna protodórica amb fust llis, negre i vermell amb un diàmetre que augmenta des de la base. Pel que fa al capitell, el formen un àbac i un equí que seran el preludi de l'estil de l'ordre dòric.

Característiques pintura

• • Pel que fa a nivell pictòric, la cultura minoica destaca pels seus frescos, en la que les figures es troben resseguides amb una línia negre d'influència egípcia.
  • Com a obres rellevants trobem el fresc dels dofins del Palau de Cnossos o el fresc de la Parisina datada del 1500 aC. L'últim aspecte a comentar fa referència a les peces de ceràmica d'aquesta cultura que s'inicia amb la ceràmica del Camares que utilitza motius d'animals marins i figures geomètriques.

5.Característiques cultura grega

Algunes de les característiques principals de la cultura grega són:

• • La cultura grega és la base del món occidental.
  • La seva màxima divulgació l'hem rebuda per part de la cultura romana. Com ja hem comentat en els apartats anteriors la cultura grega rep influència de les cultures prehel·lèniques.
  • L'harmonia i la bellesa són pilars bàsics de l'art grec.
  • La cultura grega es basava en l' Antropocentrisme, l'home és la mesura de totes les coses. Es busca la bellesa a partir de la proporcionalitat en relació a l'home.
  • Tenien un gran domini del naturalisme, l'anatomia i l'espai tridimensional.
  • La història de Grècia es divideix en 3 etapes: període fosc, període clàssic i hel·lenístic.
  • Les ciutats s'organitzaven a partir de zones-ciutats comercials anomenades "polis". Aquestes ciutats no formaven un imperi polític ni militar si no que eren independents unes de les altres compartint però la mateixa cultura.
  • La cultura grega és la base per la democràcia actual.
  • L'expansió grega es basa en el comerç a partir de la fundació de colònies,  que eren zones d'intercanvi comercial amb tribus costaneres.
  • La religió es basava en divinitats humanitzades.i les celebracions religioses eren de caràcter panhel·lèniques- Jocs Olímpics.
  • Tot i compartir una religió oficial, es basaven en la filosofia per donar respostes empíriques al marge de la mitologia.
  • L'art grec destaca en arquitectura i escultura; pel que fa la pintura no trobem moltes referències. Únicament en podem destacar la decoració de figures negres i vermelles en la ceràmica.

6.Arquitectura grega

• • A diferència de l'arquitectura egípcia i mesopotàmica, que realitzaven edificis de proporcions colosals, els grecs creaven conjunts  proporcionats amb equilibri, harmonia i bellesa.
  • Arquitectura arquitravada: senzilla i uniforme basada en estructures horitzontals-verticals amb sostre a dues aigües.
  • La columna (stylos) era la peça clau de l'edifici.
  • El material característic del període d'esplendor és el marbre del Pentèlic ( muntanya)
  • Tot i tenir coneixement de l'arc i la bóveda prefereixen usar l'arquitrau, el dintell així com línies verticals i horitzontals per a la superposició d'elements fixos com columna ( base- fust- capitell), l'entaulament, fris, cornisa, frontó...

6.Urbanisme i tipologies arquitectòniques

L'urbanisme va ser un element clau en l'estructura de les ciutats gregues, aquestes, estaven condicionades per diferents factors determinants:

a) Les polis.

b) la topografia del terreny de muntanya de la Península.

c) La introducció de la democràcia, sobretot a la ciutat d'Atenes.

• • Les polis estaven organitzades a l'interior d'un espai entre muralles i a la zona més alta, anomenada acròpoli, és on es situaven els edificis de caràcter sagrat.  Amb l'arribada de la democràcia les ciutats van anar creant nous elements urbanístics comuns de tipus social, econòmic i polític. 
  • La part més important de la ciutat era la plaça pública, anomenada àgora. Allí s'hi celebraven assamblees polítiques, l'administració de justícia, transaccions comercials...
  • Les ciutats gregues es basaven en l'urbanisme hipodàmic,  creat per Hipòdam de Milet. Aquest va projectar la reconstrucció de la ciutat del mateix nom ( Milet), destruïda pels perses l'any 494 aC. La reconstrucció de la ciutat, es va basar en un traçat ortogonal amb carrers rectes que es creuaven en angle recte. Aquest model va servir per construir ciutats posteriors utilitzant aquest mateix sistema ortogonal.
  •  L'urbanisme grec combinava l'estètica amb la funcionalitat dels espais públics. Els edificis de la ciutat complien diverses funcions com litúrgiques, civils, religiosa...
  • En l'etapa hel·lènica, es va passar a emprar un urbanisme més propagandístic que aconseguia que s'apreciés el poder del conjunt de la polis.

Tipologies arquitectòniques

A Grècia, s'hi van construir diferents tipus d'edificis i cada edifici complia una funció específica diferent. Tot i que en els següents apartats s'expliquen detalladament, en general podem classificar l'arquitectura grega en:

a) arquitectura religiosa, on bàsicament destaca el temple que fou l'edifici més important i dels que s'han conservat més exemples. En aquest apartat també hi trobaríem els altars, monuments funeraris...

b) arquitectura civil, on trobem els bouleutéria (edificis de representació política popular) i els ekklesiastéria (recinte on s'acollien les assemblees ciutadanes), així com les àgores, les stoaí i les acròpolis. Dins l'arquitectura civil podem parlar concretament de l'arquitectura lúdica, on destaquen sobretot els teatres i els estadis.

6.2. Arquitectura religiosa: el temple

L'arquitectura grega com hem vist era arquitravada i es basava en la bellesa, la perfecció i equilibri. Més endavant veurem que hi havia diferents tipologies d'arquitectura, és a dir, podia ser religiosa, civil...en aquest apartat però, comentarem de manera específica l'arquitectura religiosa.

• • L'edifici més emblemàtic era el temple.
  • Tant l'exterior del temple com l'interior tenien la mateixa importància degut a que els rituals i les processons es feien a l'exterior, però la deïtat estava a l'interior del recinte.
  • Es basaven en l'harmonia i l'equilibri. S'articulaven a partir de la repetició d'alguns elements per tal que fossin proporcionals a la mesura humana, evitant edificis colossals. Únicament durant l'etapa hel·lenística es va introduir la monumentalitat amb edificis religiosos més grans o noves tipologies com altars ( ex. Altar de Pèrgam), monuments funeraris ( monument de Mausol d'Halicarnàs).
  • En principi eren de fusta, tot i que a partir del segle VII aC es va utilitzar la pedra, sobretot el marbre blanc. Aquest marbre blanc el policromaven de diversos colors com el blau, vermell, daurat...tot i que amb el pas dels segles s'ha perdut.
  • Els temples es construïen en terreny elevat i sagrat i s'hi arribava per unes portes i escales anomenades " propileus", l'entrada.

En el següent enllaç podeu veure un vídeo explicatiu sobre les parts d'un temple grec:

6.3. Estructura i tipus de temples

• • L'estructura dels temples grecs deriva del megaron micènic.
  • És de planta rectangular
  • Es divideix en tres parts:  a) pronáon ( pòrtic d'entrada), b) la naós o cel·la ( residència de la deïtat i lloc de culte) i c)  l'opisthódomos ( dependència posterior que no comunica amb la cel·la on de vegades s'hi guardava el tresor del temple).

Classificació temples

Els temples estaven decorats amb columnes a l'exterior, segons aquestes els temples els classifiquem de la següent manera: A) en funció de la distribució i nombre de columnes: In antis: el temple només tenia dues columnes d'accés a la pronáon. Próstil: Únicament columnes davant de la pronáon. Amfipròstil: El temple tenia columnes al davant i al darrere Perípter: Les columnes es situaven al perímetre de la cel·la Dípter: El temple estava envoltat de dues fileres de columnes Pseudoperíper: les columnes estan adossades al mur. Thólos: La planta del temple és circular B) en funció del nombre de columnes: el nombre de columnes sempre havia de ser parell, i segon el nombre eren: Tetràstil: de quatre columnes Hexàstil: de sis columnes Octàstil: de vuit columnes Decàstil: de deu columnes

6.4. Ordres arquitectònics grecs

Tot i tenir una estructura en comú, els edificis grecs segons la forma i la decoració ornamental de la que constaven, es van determinar en 3 ordres arquitectònics. La diferència venia donada bàsicament per la forma del capitell, en el fust i en l'entaulament:

Elements ordre dòric

• • Segle VII a.C.

  • Columna:

    • • sense base. Hi trobem l'estereòbata que és el sòcol sobre el qual s'aixeca l'edifici i l'estilòbata que és el sòcol sobre el que s'aixeca la columna.
        
      • Fust d'arestes vives. Format per la superposició de les peces anomenades tambors.
        
      • Capitell senzill sense decoració: collarí- equí- àbac. El collarí és la peça que separa el fust del capitell. L'equí la que permet el pas d'una forma circular a una quadrada i l'àbac és la peça superior del capitell sobre la que descansa l'arquitrau.

  • Entaulament format per l'arquitrau, el fris i la cornisa.

    • • Arquitrau llis

      • Fris format per: mètopes ( espai quadrangular amb relleus esculpits) i tríglifs ( plaques adornades amb tres bandes o estries verticals).
        

      • La cornisa era simple

  • Frontó: Al seu interior hi trobem el timpà que podia estar decorat amb figures escultòriques. També hi trobem acroteris i gàrgoles completant la decoració
    

  • Aquest ordre fou utilitzat en els principals edificis de l'acròpolis d'Atenes.

 Ictinos i Cal·ícrates. Partenó o temple d'Atena. Acròpoli d'Atenes

Elements ordre jònic

• • Segle VI a.C.

  • Columna: incorpora una base formada per dues motllures. La convexa anomenada Tor i la còncava anomenada Escòcia.
    

    • • • Fust acanalat, amb els cantells plans i més esvelt que l'ordre dòric.
          
        • Capitell amb  dues volutes en espiral.
          

  • Entaulament: format per l'arquitrau, fris i cornisa.

    • • • L'arquitrau estava format per tres franges paral·leles sobreposades.

        • Fris sense divisions, decorat o bé amb relleus o amb pintures.
          

        • La cornisa era més elaborada i poc sortint.

  • Frontó: també hi podem trobar gàrgoles i acroteris
  • Utilitzat des de l'època clàssica.

Cal·lícrates. Nike Àptera o Atena Nike. Acròpoli d'Atenes.

Elements ordre corinti

• • Segle IV a.C.

  • Columna: Mateixa estructura que l'odre jònic tot i que el fust era més esvelt.

    • la mateixa base que l'ordre anterior
      
    • Fust més esvelt que l'ordre jònic.
    • capitell decorat amb fulles d'acant

  • Entaulament: format per l'arquitrau, fris i cornisa.

    • L'arquitrau estava format per tres platabandes.

    • Fris: mateixa estructura que l'anterior ordre.

    • Cornisa: mateixa estructura que l'anterior ordre.

  • Utilitzat des de l'època hel·lenística, és el més estilitzat.

Anònim. Temple de Zeus Olímpic. Atenes

Esquema ordres arquitectònics

6.5. Arquitectura lúdica i civil

A Grècia, al marge de l'arquitectura religiosa, s'hi van construir diferents tipus d'edificis. Com hem vist segons la seva funció els podem classificar en un tipus d'arquitectura o altre.

Arquitectura lúdica

Dins la tipologia arquitectònica civil, podem parlar concretament de l' aquitectura lúdica en la que hi destaquen bàsicament:

• • els estoa, que eren pòrtics oberts que servien per emmarcar la plaça pública (àgora)
  • els estadis on es feien competicions atlètiques ( com en el cas de l'estadi de Delfos)
  • els hipòdroms on es feien curses de cavalls i de carros
  • els gimnasos o palestres on es practicaven exercicis de lluita

 Tot i això l'edifici públic a destacar per sobre la resta és el teatre:

 Teatres

• • Els teatres eren uns edificis de caràcter lúdic destinats a representacions teatrals i dramàtiques, com les tragèdies d'autors com Esqulo, Sòfocles o Eurípides.
  • La seva construcció aprofitava el desnivell del vessant del terreny per construir les grades.
  • Tenia forma semicircular
  • Un teatre grec constava de les següents parts:

1) Grades o càvea: pendent amb grades on es situa el públic. En uns inicis les grades eren de fusta i posteriorment es contrueixen de pedra. També s'anomena Koilon

2) Orquestra: part central i circular del teatre on es situava el cor

3) Proesceni o proskénion: Espai al davant de l'escena, més elevat on actuen els actors.

4) Escena: Edifici tangent a l'orquestra que actua a mode de teló de fons.

Arquitectura civil

Com arquitectura civil pròpiament dita hi podem destacar sobretot

• bouleutéria:edificis de representació politica popular, amb una estructura basada en els teatres
• ekklesiastéria: tenien la finalitat d'acollir la celebració de les assemblees ciutadanes.

7. Escultura grega

Algunes dels trets més característics de l'escultura grega són entre d'altres:

• • L'escultura grega, així com l'arquitectura es basava en la recerca de la bellesa i la realitat.
  • La temàtica de l'escultura grega gira entorn a la representació humana ( ja siguin deus/deesses, atletes, sacerdotesses, herois de la mitologia clàssica...)
  • Representa la bellesa a partir de cànons ( de la mateixa manera que a l'arquitectura s'usen els ordres)
  • Els materials més utilitzats foren el marbre, el bronze i la fusta. Pel que fa al marbre que era el material preferit pels escultors, provenia en gran part de les canteres de la muntanya del Pentèlic a l'Àtica .    Pel que fa al bronze al ser un material fungible es va reutilitzar en èpoques posteriors per armament pel que ens hem de basar en les restes de còpies que van realitzar els romans tot i que no són del tot fidels ja que per estabilitzar l'escultura hi podien afegir elements nous. També van utilitzar per realitzar escultures fusta revestida d'or i ivori ( el que coneixem com escultures criselefantines) i eren destinades per la decoració interior dels temples.
  • Les escultures eren policromades però ens han arribat monocromes pel desgast de la llum i els anys han fet en el color.
  • La funció de la  majoria de les escultures gregues era la de decorar monuments públics i santuaris.
  • Les primeres escultures es daten del segle VIII a.C. i eren petites figures de marfil, terracota o fang i de caràcter religiós o votiu, per donar gràcies als déus.També trobem les xoànon, escultures de culte fetes de fusta.
  • L'escultura grega es manifesta en dues tipologies: relleu i escultura exempta.
  • L'escultura grega es divideix en 3 períodes: arcaic, clàssic i hel·lenístic.

7.1. Períodes escultura grega: període arcaic

Quan parlem dels períodes de l'escultura grega hem de partir de la base que prèviament existeix l'anomenat període geomètric en el que cap al segle VIII a.C. sorgeixen petites figures religioses de terracota, marfil...també és l'etapa de les anomenades xoànon de fusta ( amb funció relacionada al culte).

Posteriorment en el segle VII a.C. l'art grec influenciat per l'art egipci evoluciona a una escultura monumental. És a partir d'aquesta revolució monumental que podem dividir l'art grec en tres etapes: l'art arcaic, clàssic i hel·lenístic.

Període Arcaic (segles VII-VI a.C.)

• • Aquest període rep influència de les cultures orientals, sobretot l'egípcia.
  • És una escultura basada en el hieratisme de les faccions, la rigidesa i la frontalitat del cos.Els braços adossats al cos i peu avançat són característiques de l'etapa.
  • Per crear les figures es basaven en la juxtaposició dels elements anatòmics de les figures. Pel que fa al rostre es basaven en la geometria.
  • Les figures més representatives de l'etapa són els koúroi ( atletes nus, en singular koúros) i les kórai ( en singular Koré) que eren sacerdotesses vestides.
  • Posteriorment aquestes escultures evolucionen allunyant-se de la influència d'Orient i apropant-se més al naturalisme de les figures. En aquesta etapa s'avança en la recerca de la perfecció anatòmica però la codificació de les figures marca l'etapa.

7.2. Períodes escultura grega: període clàssic

Període clàssic ( segles V-IV a.C)

Posteriorment al període arcaic trobem el període clàssic que es subdivideix en dues etapes, tot i que hi ha autors que ho fan en tres. La majoria d'autors enumeren el període clàssic i un segon moment com a segon classicisme o postclàssic. Per contra hi ha autors que ho fan en tres i inclouen una etapa prèvia anomenada període sever que explicarem a continuació.

a. Període clàssic sever

• • El primer període que els autors destaquen en l'evolució de l'escultura grega és l'anomenat Període Sever. En aquesta etapa encara està marcada per la rigidesa de les figures tot i que comença a destacar amb uns primers indicis de moviment i naturalisme, per exemple com s'observa en l'Auriga de Delfos en el moviment que s'entreveu al cap i als peus.
  • Simplificació dels cabells, estudi anatòmic..

b. Període clàssic ( pròpiament dit)

• • Recerca de l'ideal de bellesa i naturalitat.
  • Idealització de la bellesa i preocupació per reproduir l'anatomia humana de forma equilibrada. Tot i això de vegades aquest fet creà contradiccions on el cos està fent un gran esforç que no es reflecteix en l'expressió de la cara ( ex. Discòbol, de Miró).
  • Es perd la rigidesa i la frontalitat de l'etapa anterior.
  • Introducció del moviment a partir de l'ús del contrapposto on la figura té una meitat tensa i l'altre distesa trencant la simetria i creant un equilibri en l'obra.
  • Domini de la tècnica escultòrica. Utilització de cànons  per trobar relació-proporció matemàtica entre les parts de la figura- Policlet el Vell utilitzà  el cànon 1/7 en obres com El Dorífor o el Diadumen.
  • Els grans escultors per excel·lència d'aquesta etapa són: Policlet, Miró i Fídies. Aquest últim fou l' autor dels relleus del Partenó o les obres de l'Acròpoli d'Atenes per ordre de Pèricles. Els relleu de Fídies destaquen pel seu moviment i l'adaptació natural de les figures al timpà.

                   Discóbol, Miró (460a.C.còpia romana)        Dorífor, Policlet el Vell (450-440a.C.)      Diadumen, Policlet el Vell (430a.C) còpia romana,

               Museu Nazionale Romano, Roma.             (còpia romana) basat en el cànon 1/7         marbre .Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.   

• • Si un escultor però destacà fou Fídies, autor dels relleus del Partenó així com l'estàtua criselefantina d'Atenea.

c. Període postclàssic o segon classicisme

• • Aquesta etapa s'inicia cap a finals del segle IV a.C. quan comença a esgotar-se la idea de la representació com a home ideal. Tendència al realisme
  • Evolució del moviment. Utilització de la corba praxiteliana, en aquesta la figura es recolza en una cama i l'altre queda flexionada produint un desnivell de malucs i una línia compositiva molt marcada en forma de s invertida..
  • Els escultors en aquesta etapa es centren en plasmar els sentiments i les emocions dels rostres de les escultures.
  • Els grans escultors d'aquesta etapa són: Praxíteles ( escultor del primer nu i creador de la corba praxieliana), Escopes (destaca introduint el moviment violent i el páthos, és a dir, els sentiments lluny de l'idealisme representat fins al moment) i Lisip (autor del retrat d'Alexandre el Gran. Lisip utilitzava el cànon 1/9 que tot i que empetitia el cap tenia present que les obres s'esculpien per ubicar-les en podis més alts). 

7.3.Períodes escultura grega: període hel·lenístic

Un cop vistos els períodes arcaic i clàssic ( amb les seves subdivisions) és hora d'estudiar el període hel·lenístic que trenca amb els cànons i l'equilibri clàssic.

• • Etapa marcada per l'expansió d'Alexandre el Gran per Orient.
  • Mort d'Alexandre el Gran l'any 323a.C. fet que ocasiona la competència de les monarquies i ciutats de l'Imperi.
  • Gran perfecció en la representació de la realitat escultòrica.
  • Les formes s'allunyen de la serenitat clàssica ( tot i que encara és present) per representar-se caracteritzades per la tensió i el moviment.
  • Influència d'elements orientals a la cultura grega, fet insòlit ja que fins el moment Grècia no havia rebut influència prou significativa de cap altre cultura.
  • Monumentalitat en les obres com es veu en exemples tal com l'altar de Zeus a Pèrgam, el temple d'Antíoc I o el mític colós de Rodes.
  • Sorgiment de tallers especialitzats d'escultors així com escoles com a Alexandria, Atenes,Rodes o Pèrgam.
  • Utilització del páthos per plasmar expressivitat i el patiment en les figures.
  • Nova temàtica com grups escultòrics, retrat, escenes quotidianes, vells, el cos nu femení, nens, moribunds...temes que fins el moment no s'havien treballat pel fet que no es contemplaven dins els cànons clàssics.
  • Roma inicia la seva expansió i incorpora els coneixements grecs a la seva cultura. És aquest fet el que genera que moltes de les escultures que ens han arribat siguin còpies romanes.

8.Ceràmica

Així com hi ha poques mostres conservades de pintura grega, per contra podem gaudir d'una gran quantitat d'exemples de decoració ceràmica ja sigui en forma de plat, vas, àmfora...

Dins la ceràmica hi distingim tres períodes : ceràmica geomètrica, la ceràmica arcaica i la clàssica.

1. Ceràmica geomètrica ( segles X-VIII a.C)

• • Influència de la ceràmica micènica.
  • Decoració a base de sanefes geomètriques i lineals en franges paral·leles.
  • Figura humana esquematitzada. No és fins el segle VIII a.C. que comença a destacar.

2. Ceràmica arcaica ( segles VII-V a.C)

• • Figura humana més detallada i més gran.
  • Podem diferenciar entre:
    • ceràmica de figures negres: el fons és vermell i les figures negres representen escenes mitològiques dels poemes èpics d'Homer.
    • ceràmica de figures vermelles: el fons és negre i les figures vermelles representen escenes de la vida quotidiana. Són figures més reals i detallades.

3. Ceràmica clàssica ( segle V a.C)

• • Predomini de la ceràmica vermella.
  • La representació de la figura passa a ocupar tot l'espai de la composició.
  • Representació més detallista amb l'ús de tècniques ja pictòriques.

1. Ceràmica geomètrica           2. Ceràmica de figures negres          3. Ceràmica de figures vermelles

9. Mosaic

El mosaic és una tècnica emprada pels grec l'origen del qual es remunta a Mesopotàmia

Consisteix en la decoració de terres o murs ja fossin públics o privats a partir d'un fons de ciment en el que s'hi incrustaven peces petites de pedra. Segons com fossin aquestes podem diferenciar entre:

• • Mosaic de còdols: mosaic fet amb pedres petites naturals, blanques, de rius secs i platges. Podien estar acolorides. La temàtica que ens ha arribat són exemples d'escenes mitològiques i caça.
  • Mosaic de tessel·les ( opus tesselatum): mosaic fet amb peces petites de pedra de colors i tallades de forma més o menys regular. Aquestes peces són anomenades tessel·les. Poc a poc aquesta tècnica va anar evolucionant i les peces es van anar tallant més fins a fer-se molt petites ( 0.5- 1cm. La tècnica utilitzada en aquest mosaic format per tessel·les tan petites s'anomena opus vermiculatum i el seu resultat permet perfilar i marcar el contorn de les figures.
    Les dues tècniques realitzades amb tessel·les van ser utilitzades més tard per la cultura romana.
    

10.Obres PAU- Grècia

El següent llistat d'obres, deu en total, són aquelles que entren a les PAU en relació al període d'època clàssica grega. Recordeu que podeu consultar l'anàlisi de cadascuna al llibre de fitxes del llibre de text.

Arquitectura grega

• • Acròpoli: Partenó, Erectèon i temple d'Atenea Nike ( a l'examen s'ha d'analitzar únicament 1de les 3 de tot el conjunt de l'Acròpoli).
  • Teatre d'Epidaure
  • Altar de Zeus a Pèrgam

Escultura grega

• • Kore del pèplum
  • Discobol de Miró
  • Dorífor de Policlet
  • Guerrers de Riace
  • Hermes amb nen Dionís infant de Praxítel·les
  • Victòria de Samotràcia
  • Laocoont i els seus fills

11.Vídeos i webs ampliació art grec

A continuació us enllaço diverses pàgines on trobareu vídeos amb informació relacionada amb el lliurament; al final de la pàgina a més hi trobareu adreces web específiques d'art grec:

El següent vídeo és una classe magistral de la Universitad de la Rioja. L'explicació és una ampliació dels continguts del lliurament i un anàlisi del Partenó. En cap cas s'exigirà el nivell de continguts del vídeo, és contingut de suport.

El següent vídeo és una explicació sobre les parts d'un temple grec.

Llistat pàgines web Art Grec

• British Museum de Londres
• Museo Archeologico Nazionale de Nàpols
• Museu Arqueològic Nacional d'Atenes