Oliver Messiaen
Situat en l'origen de les avantguardes, el cas de Messiaen (1901 1992) és molt atípic. Tot i que Modes de valeurs et d'intensités va el germen de la música serial absoluta, el compositor abandonà aviat la determinació dels paràmetres sonors i el seu misticisme catòlic va portar a preocupar-se per altres qüestions, com ara la relació en el temps i l'espai o la recerca d'un “temps musical sense temps” utilitzant microritmes que dissolguessin la sensació de direccionalitat. Estudià els cants dels ocells, que es va dedicar a transcriure i que va prendre com a patrons melòdics i rítmics per a les seves obres; també va fer un estudi exhaustiu de les possibilitats de la modalitat.
Messiaen va ser un dels pocs músics que, durant la postguerra, difondre les tècniques de Schonberg. Les seves composicions Quartet per al final dels temps (1941), la simfonia Turangalila (1948) i Els ocells exótics (1956-1958) representen i resumeixen la manera pensar dels músics del segle XX.
