Tendències d'avantguarda

Leos Janaceck

L'estil del compositor txec Leos Janacek (1854 - 1928) es basa en la música folklòrica de Moràvia; és un dels autors més importants del seu país de l'inici del segle XX.

Com en el cas de Bartók, va fer una recopilació de cançons populars moravianes. Va compondre les seves obres més importants els últims deu anys de la seva vida.

Destaquen els dos quartets de corda, l'obra orquestral Taras Bulba (1915), Jenufa (1904) i De la casa dels morts (1928), inspirada una obra de Dostoievski.

Béla Bártok

El 1905, fascinat pel folklore de la seva terra, Hongria, Bartók (18 - 1945) va descobrir que la música popular del seu país prenia com a base la música gitana reordenada segons els criteris centreeuropeus. Bartók, amb l'ajut del seu amic i compatriota Zoltán Kodaly (1882 - 1967), va recollir de manera sistemàtica melodies originals hongareses. D'aquest treball, en van sorgir dotze volums amb 2.700 partitures d'origen magiar, 3.500 de procedència magiar i romanesa i un centenar d'origen turc i del nord d'Àfrica

Després d'aquests descobriments, Bartók va començar a desenvolupar una mena de folklore imaginari que va adornar amb un contrapunt exquisit i una gran perfecció formal basada en les relacions matemàtiques de les diferents seccions. En les seves obres no transcriu el folklore literalment, sinó que en reescriu els trets essencials. El resultat és una música basada en escales modals que poden arribar a produir acords molt dissonants. Això, juntament amb el ritme irregular i les frases asimètriques, constitueix el tret essencial del seu estil.

En Sis quartets per a corda es pot veure l'evolució del compositor. També destaca la sèrie Microcosmos (1935), formada per sis volums amb 150 peces per a piano de dificultat progressiva. L'obra Música per a corda, celesta i percussió (1936) culmina el seu estil compositiu.

Witold Lutowlaski

Aquest compositor polonès (1913 - 1994) es caracteritza per utilitzar la tècnica dodecafònica de manera molt personal (com Bartók, fa servir les dotze notes de forma lliure, sobretot en grups de tres notes), amb tècniques aleatòries.

El 1961 va conèixer John Cage i va començar a incloure en les seves composicions seccions en què cada instrument segueix un ritme independent. De les seves obres cal destacar Chain (“Cadena 1”, 1983; “Cadena 2”, 1985; “Cadena 3”, 1986), compostes en parts independents que s'escolten juntes, pero no alhora, sinó unides com a baules d'una cadena; també són importants la Simfonia núm. 3 (1983), el Concert per a piano (1988) i la Simfonia núm. 4 (1992), la seva última gran composició.

Gyorgy Ligeti

Gyorgy Ligeti (1923 - 2006), d'origen hongarès i naturalitzat austríac, també va ser un compositor amb un estil molt personal. En la seva tercera etapa, es va inspirar en l'obra literària de Jorge Luis Borges, al qual admirava, i en les intricades polirítmies africanes.

Les obres Requiem (1965) i Lux aeterna (1966) van servir de banda sonora a la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai, de Stanley Kubrick. En aquestes composicions utilitza grans blocs sonors per crear una gran sensació d'espai.

Krzysztof Penderecki

Nascut a Polònia (1933), Penderecki utilitza elements tan dispars com l'aleatorietat i els quarts de to, juntament amb tècniques pròpies dels contrapuntistes renaixentistes. En totes les seves obres s'observa una recerca de nous llenguatges que trenquen amb la seva formació acadèmica.

De la seva producció podem destacar Treno per les víctimes d'Hiroshima (1961), per a instruments de corda, que conté inquietants notes agudes i glissandi de grups de semitons. També cal citar el quartet per a cordes, el Dies Irae (1967), escrit en memòria de les víctimes d'Auschwitz, i la Passió segons sant Lluc (1966), en què combina la tècnica serial i els elements tradicionals.