Tendències d'avantguarda

Charles Ives (1874 - 1954), autor que va formar part de l'escola nord-americana, va compondre una sèrie d'obres que van anticipar moltes de les tècniques avantguardistes que hem estudiat. En efecte, Ives va utilitzar uns procediments molt avançats per al seu temps:

• La politonalitat, que consisteix a superposar diverses tonalitats i amb la qual s'aconsegueix una sensació de pèrdua tonal (Variotions on “Ameria”, per a orgue, 1888).

• Els quarts de to (Three Quarter-tone Pieces).

• El collage (From the Steeples and the Mountains).

També és autor de Three Places in New England i Quartet de corda, obres d'un gran caràcter avantguardista.

Un altre compositor visionari nord-americà conegut per les seves innovacions i la gran varietat de tendències és Henry Dixon Cowell (1897 - 1965). Cowell va desenvolupar tècniques innovadores en l'execució del piano, com ara els clústers i els sons obtinguts puntejant les cordes del piano directament. En les seves obres es pot observar la influència de la música oriental.

També cal esmentar un grup d'autors, encara que siguin impossibles de classificar, per la seva originalitat o per haver utilitzat la recerca de llenguatges o matisos personals. Fins aquí, en un intent de separar les tendències de la música escrita dels últims anys, hem considerat algunes innovacions com a eixos o punts de referència, però no podem oblidar la gran quantitat de compositors que van continuar utilitzant la tonalitat, la música folklòrica o altres fonts d'inspiració com a eix constructiu de les seves composicions, ni tampoc aquells que, prenent com a base els plantejaments anteriors, van arribar a crear un nou llenguatge totalment personal.