Edgar Varese (1883 - 1965), un compositor allunyat de les tradicions europees, concebia la música des d'un punt de vista absolutament modern en què els principals paràmetres de composició eren el color i el ritme; ja en les seves primeres obres, com ara Amèriques (1920), utilitza una orquestra atípica formada per 20 fustes, 21 bronzes, dues arpes, 18 percussionistes i una gran massa de cordes. Però, a diferència dels tractaments orquestrals derivats de la tradició europea, aquests conjunts instrumentals funcionen com blocs de so que gairebé mai no sonen junts. En l'obra esmentada, el gran organitzador de la forma és el color i es prescindeix dels temes en el sentit occidental de la paraula. La seva música produeix una sensació espacial que lluita per un equilibri entre el què és estàtic i el que és dinàmic.
