3. Música vocal africana

Els pobles africans han tingut tradicionalment una gran inquietud per la música vocal i sobretot per la polifonia, que pot ser més evolucionada en funció del grau de desenvolupament de les diferents tribus o comunitats.

La primera pertany a l'ètnia dels pigmeus, un poble de la zona equatorial. Es tracta d'una polifonia que fan servir en activitats socials molt concretes, sense cap voluntat d'espectacle. La segona és una polifonia del grup Ladysmith Black Mambazo, una forma coneguda pels seus concerts arreu del món i que ha actuat en diverses, ocasions al costat d'artistes del panorama del pop rock occidental.



Una de les ètnies que viuen a la gran àrea dels boscos equatorians africans, que va de l'oceà Atlàntic a la zona dels Grans Llacs, deis pigmeus, un dels pobles més antics i peculiars d'Àfrica.  Coneguts sobretot per la seva baixa estatura (la mitjana és 1,44 m) molts pigmeus són nòmades i viuen de la recol·lecció i de la caça. Hi ha diversos grups ètnics: els bayazas, els bomboutis i els bombouitis i els bajas. El territori d'aquests darrers és al Camerun.

La polifonia que practiquen els pigmeus baka exclou l'acompanyament instrumental, amb excepció dels instruments de percussió. Són polifonies fetes a partir d'un entramat dens de veus creades per la simultaneïtat de línies melòdiques rítmicament independents i fent servir dissonàncies. Utilitzen la tècnica del yeyi, que consisteix a alternar la veu de pit i la de falset, etc. Generalment les canten les dones, mentre els homes interpreten una dansa.