Músiques del món

El gamelan és una formació instrumental del sud-est asiàtic. El nom prové de la paraula gamel (colpejar), que a l'illa de Java fa referència a l'eina o instrument amb què s'interpreta. El gamelan, doncs, és un conjunt instrumental propi de Malàisia i Indonèsia, sobretot de Java i Bali, format bàsicament per gongs, metal·lòfons i tambors, i que en molts casos --segons la regió o el tipus de funció a la qual es destina la música-- s'amplia amb altres idiòfons, flautes de bambú, cordòfons d'arc o polsats i, fins i tot, amb cantants. Els instruments no tenen una afinació del tot exacta i determinada, i els seus sistemes tonals es basen en dues escales; l'slendro (que utilitza una escala pentatònica) i el pelog (amb set tons)

Hi ha dos estils diferents d'interpretació; el suau (amb un flux de so intemporal associat al cant i la dansa) i el fort (dirigit per la percussió i amb la dansa Gaga).

A Bali, cada poble o barri té el seu propi gamelan, la composició del qual depèn de les possibilitats econòmiques del propietari.

L'estructura es basa en frases binàries en què cada instrument en té assignada una part: els aguts interpreten frases curtes i ràpides, mentre que els greus fan servir frases més llargues. La percussió porta el pes del conjunt, amb ritmes que fluctuen seguint el desenvolupament musical de l'obra.

El gamelan ha influït en la música d'Occident, sobretot a partir del segle XX,  tant des del punt de vista tímbric com intervàl·lic. C. Debussy va tenir l'ocasió d'escoltar-lo a l'Exposició Universal de París el 1889, i se'n troben influències seves en obres com La mer (1905) o Pagodes (1903), per a piano.  Altres autors, com M. Ravel, O. Messiaen i C. Orff, també han escrit obres influïdes pel gamelan. En l'actualitat, algunes companyies de teatre i circ (com ara el Cirque du Soleil) han incorporat en els seus espectacles aquest conjunt instrumental.