4.7.Surrealisme

A partir de 1920, apareix un nou corrent d'avantguarda, el Surrealisme, un altre moviment que s'oposava a la representació de la realitat tal com era. L'any 1924, el poeta francès André Breton va publicar un manifest Manifeste du surréalisme,amb influència dadaista i freudianes.

    • El terme surrealista "per sobre la realitat", designa doncs aquest art que hereta les imatges inquietats de la pintura metafísica i afegeix el concepte d'automatisme. L'automatisme consistia en el procés en el que es realitzen obres a partir de l'expressió lliure, ràpida i sense control per part de la raó.
    • Pels surrealistes, el subconscient és que ha de dirigir una obra ja que aquest va més enllà de la realitat que es pot palpar.
    • S'intenta donar forma plàstica al món del subconscient, al somnis ( reivindicació de l'art infantil).

Dins el corrent surrealista, el moviment va seguir dues vies:

 

    • 1. Abstracció surrealista o corrent automatista

Dins aquesta via, l'artista plasma la seva obra a partir de símbols abstractes, sorgits de l'inconscient o de l'atzar...es representen de manera ràpida.

Els màxims representatns van ser:

 

      • André Masson que treballà l'automatisme pictòric. Traços aleatòri ( sense mirar el suport pintat).s
      • Joan Miró: Tot i formar part del grup d'artistes surrealistes va tenir a l'abstracció. Va conservar el sentit de la figuració a partir dels símbols i signes personals.Posteriorment evolucionà cap al cubisme.

Miró. Interior holandès I (1928), oli sobre tela. Museum of Modern Art, Nova Yor. Miró creà un món particular a partir de la seva realitat amb símbols propis, colors vius i purs-

    • 2. Surrealisme oníric:

Dins aquest corrent surrealista, l'artista representa inquietuds del món dels somnis segons la representació figurativa.

Els màxims representants van ser:

      • Max Ernst: que va representar les seves obsessions personals en les seves obres.
      • René Magritte: amb un gran domini tècnic i una gran poesia que fa dubtar d'allò evident.
      • Salvador Dalí: Elaborà el mètode parnoicocrític, on associava les seves paranoies a imatges sobtades a la seva ment a partir de somnis o visions de la realitat. El seu domini tant de dibuix com de la tècnica van permetre-li realitzar grans obres i ser el referent del moviment surrealista.

 

A l'esquerra, Magritte. La clau dels camps (1936), Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid. A la dreta, Dalí, El gran masturbador (1925), oli sobre tela. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.

Dins del grup surrealista destacaren com:

    • Giorgio de Chirico: va crear la pintura metafísica de paisatges rbans amb perspectives extremes i elements clàssics descontextualitzats.
    • Marc Chagall: amb visions oníriques de records de la infància
    • Frida Kahlo: amb la recreació d'un món molt particular alhora que angoixant. La seva obra es troba a cavall del surrealisme i el realisme social.
    • .Altres artistes a destacar en escultura són Henry Moore, Jean Arp o Alberto Giacometti.

 

    A l'esquerra, De Chirico. Misteri i melangia en el carrer (1914), oli sobre tela. Col·lecció particular. En l'obra s'aprecien les imatges inquietats i la distorsió de les lleis de la perspectiva. A la dreta, Frida Kahlo. El marxisme sanarà els malalts,1954 oli sobre tela. Museo Frida Kalho (Coyoacán, D.F. Mèxic).