4.5.Dadaisme

Entorn  el 1916 amb el context de l'esclat de la Primera Guerra Mundial alguns artistes es van refugiar a Suïssa ( neutral). Tristan Tzara poeta romanès i artífex del moviment juntament amb altres artistes refugiats van crear les bases del moviment dadà en les seves trobades en el cafè Cabaret Voltaire de Zurich. El nom de Dadaisme va sorgir com a conseqüència de l'atzar a l'obrir un diccionari per la lletra "d".

 

Les característiques del Dadaisme són:

    • Investigació de l'absurd en el món i en l'art.
    • Visió nihilista i destructiva. S'intenta desprestigiar l'art tradicional i crear un art nihilista, absurd sorgit per les emocions de desencís sorgides per l'autodestrucció de l'home a través de les guerres.
    • La funció de les obres dadaistes era la de fer reaccionar l'espectador per tal que es qüestionés els límits artístics. Les obres tenen un to provocador.
    • Obres sense intencionalitat estètica, de fet es consideren un moviment "antiartístic".
    • Descontextualització dels objectes.
    • El moviment dadà es desenvolupà a Alemanya ( Berín, Hannover...) tot i que s'expandí a Paris o Nova York gràcies a la ràpida difusió de les publicacions en revistes.

 

Els artistes més representatius del moviment dadaista són:

 

    • Marcel Duchamp amb els ready-made que no pretenien ser una obra d'art si no una reflexió sobre els límits de l'art, un "antiart reflexiu"
    • Francis Picabia
    • Kurt Schwritters amb els merzbilders
    • Jena Arp
    • Max Ernst

 

A l'esquerra, Duchamp. Roda de bicicleta (1913), roda de bicicleta i tamboret. Col·lecció particular, Milà. A l'esquerra, Marcel Duchamp. La font (1917) Centre Georges Pompidou, París. Amb els ready-made o objectes ja fabricats, Duchamp volia demostrar que una obra d'art es podia fer a partir de qualsevol objecte.