4.3.Cubisme

L'aparició del cubisme es relaciona amb l''obra de Picasso Les senyoretes del carrer d'Avinyó, el 1907.

 

Aquest corrent es caracteritza per:

 

    • Intenta plasmar la tridimensionalitat en un pla bidimensional.
    • Les formes recognoscibles passen a ser secundàries.
    • Pel que fa als colors, deixen d'usar els colors que corresponen a la realitat per plasmar la seva obra amb una gamma de grisos, marrons i blaus.
    • Representació geomètrica de l'espai de formes conegudes com persones,fruites,instruments musicals...en plans interrelacionats.
    • Recerca de la simultaneïtat dels punts de vista d'un mateix objecte.
    • El corrent cubista va rebre influència de Cézanne així com de l'art primitiu.

Dins del moviment del Cubisme hi podem diferenciar dues etapes:

    • Fase analítica o cubisme analític (1907-1911): s'intenta crear simultaneïtat amb l'ús de diversos angles per crear tridimensionalitat. Usa colors càlids ( castanys, ocres, color beix) i tonalitats fredes ( blaus i grisos)
    • Fase sintètica o cubisme sintètic (1911-1914):  recerca de plans més amplis per sintetitzar formes més complexes. Ús de colors més vius. En aquesta fase apareix el collage, en el qual s'utilitzen diversos materials tals com diaris, fustes...enganxats a la pintura.

Els màxims representants d'aquest corrent són:

 

    • Pablo Ruiz Picasso ( amb la seva obra Les senyoretes del carrer d'Avinyó es dona per iniciat el corrent)
    • Georges Braque ( juntament amb Picasso inspiradors del Cubisme)
    • Pablo Gargallo

 

A la dreta, Picasso. Les senyoretes del carrer d'Avinyó (1907), oli sobre tela. Museum of Modern Art, Nova York. El quadre marca l'inici d'una nova visió artística que provocà la ruptura de l'amistat entre Picasso i Matisse. A la dreta, Braque. El Portugués ( 1911), Kunstmuseum Basilea. En ell s'hi aprecia la tècnica del collage amb lletres.

Dins el grup d'artistes cubistes hi destaquen d'altres com: Léger, Juan Gris, Blanchard...que més tard evolucionaren a l'Orfisme corrent que comença a desdibuixar la figura o simplement substituir-la per elements geomètrics coloristes. Aquesta tendència evoluciona cap a l'Abstracció.

En escultura destaquen amb formes cubistes i independents Laurens i Lipchitz. Altres autors destacats foren Manolo Hugué, Pau Gargallo, Juli González o Brâncusi.

 

A la dreta, Gargalo. El profeta (1933), bronze. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid. A la dreta, Juli González. La Montserrat (1937), plantes de ferro soldat. Stedelijk Museum Amsterdam.