4.Les arts plàstiques de les Primeres Avantguardes

Per primeres avantguardes entenem els moviments artístics que van sorgir durant la primera meitat del segle XX principalment a París. Tots els moviments sorgits van influir-se mútuament i es van relacionar. Alguns d'ells van mantenir punts en comú tot creant grups, tot i això també va haver-hi lloc per a la individualitat. Alguns artistes van plasmar les seves idees a través de les seves obres artístiques però d'altres ho van fer a través de manifestos.

Gran part dels artistes van treballar d'un mode interdisciplinari, així doncs la separació entre escultura i pintura va desaparèixer tot generant de manera conjunta diferents "ismes" o tendències comunes. D'aquesta manera, el desenvolupament de la pintura i l'escultura de la primera meitat del segle XX (des del començament de la centúria fins a la Segona Guerra Mundial 1939-1945), és el període de les Avantguardes històriques, nomenades així per a distingir-les de les més actuals posteriors a la Segona Guerra Mundial.

 

Primer cal repassar quins factors històrics van influir en el desenvolupament d'aquestes tendències:

    • La importància de la segona industrialització, que va suposar l'increment de les comunicacions i intercanvis comercials,  genera una certa "globalització", també en la cultura.
    • La capitalitat de Paris com a centre artístic a nivell mundial, pol d'atracció i punt de trobament dels diferents corrents artistics.
    • La importància creixent del marchand d'art que provocarà una comercialització creixent de l'art.
    • La influència de les idees filosòfiques i científiques ( Shopenhauer=expressionisme, Freud=surrealisme, Einstein=cubisme, Nietzche= art dels totalitarismes...)
    • La profunda decepció que va causar la tragèdia de la Primera Guerra Mundial va influir en diversos col·lectius d'artistes.

 

Trets generals de les Primeres Avantguardes

Podem afirmar que alguns dels trets generals de les primeres avantguardes són:

    • Un rebuig general a l'academicisme romàntic i a l'impressionisme com a corrents ja superades.
    • La influència de l'estètica japonesa (colors plans)
    • Molts corrents artístics són simultanis i en general, de poca duració ja que molts evolucionen donant pas a nous corrents. Alguns artistes poden pertànyer a diversos corrents, depenent de la seva evolució constant.
    • Alguns moviment formulen un "manifest" en el que exposen el seu ideari artístic, a vegades paral·lel al món literari.
    • L'ús del collage consistent en introduir objectes ( enganxar) formant part de la pintura.
    • Apareix l'abstracció, recurs que prescindeix de la representació fidel de l'objecte ( figuració) per a incidir en el color i el dibuix com a expressió màxima de l'art ( l'art per l'art).
    • Els canvis són com hem dit profunds i ràpids. Es basen en l'experimentació i es cerca la innovació.

*Cal dividir la producció artística en dos apartats :

1) FIGURACIÓ ( quan la pintura representa un tema identificable) Tendències figuratives: futurisme, fauvisme, dadaisme,surrealisme ( oníric i automàtic),expressionisme i nova objectivitat.

2) NO FIGURACIÓ ( quan no es pot identificar cap tema, abstracció...) Tendències NO figuratives:  cubisme, orfisme, abstracció, suprematisme,neoplatonisme. 

En escultura i dintre d'aquests conceptes generals cal fer alguna precisió:

    • Nous recursos en el tractament de la matèria: soldadura acetilènica, martell mecànic...
    • Noves textures de la matèria i noves matèries: planxa de ferro...
    • Introducció del moviment com a element formal
    • Introducció del buit com a element formal, no com a resultat de la forma de la matèria ( Moore, Gargallo...)
    • En general els corrents en escultura són paral·lels als de la pintura.