Apunts reforç Primeres Avantguardes
Apunts reforç Primeres Avantguardes
3. Arquitectura
Als inicis del segle XX rebutja els corrents historicistes i s'endinsa en un camí de transformació basat en la tècnica i el desenvolupament industrial. Paral·lelament al Modernisme primer va néixer l'anomenat art-déco, basat en la decoració geomètrica. Tot i això, davant d'aquesta nova tendència van sorgir diferents corrents arquitectònics que van qüestionar la importància de la decoració prioritzant la lògica constructiva. A continuació veurem alguns dels corrents que van desenvolupar-se.
Per a una millor organització de la informació, s'ha optat per incloure els corrents arquitectònics en una estructura d'acordió. Feu clic a la capçalera de cada missatge per mostrar o amagar el contingut. Ex. clicar Racionalisme o Funcionalisme.
El corrent arquitectònic anomenat Racionalisme o també dit Funcionalisme es basava en la màxima " la forma segueix la funció" lema de L.Sullivan de l'Escola de Chigago que ja inicià el camí de prioritzar les necessitats dels propietaris a la bellesa i decoració.
Alguns dels trets que caracteritzen aquest corrent arquitectònic són:
-
- Alliberació de l'ornamentació supèrflua i l'estil de l'edifici.
- Preocupació per la distribució funcional interior dels espais així com de la la lluminositat, ventilació i orientació dels edificis.
- Joc de línies verticals i horitzontals amb contrastos de materials, volums...
- La millora dels mitjans de comunicació van facilitar l'intercanvi d'idees i van permetre que l'arquitectura s'internacionalitzés.
- Moviment lligat al progrés industrial.
- Dins el Racionalisme s'hi troben diverses línies ja siguin personals o col·lectives. Destaca l'arquitectura expressionista en la que les formes havien de ser decoratives alhora que funcionals, tot i això, aquesta tendència no va tenir continuïtat.
Alguns dels arquitectes i/o escoles que van destacar dins el Racionalime ( Funcionalisme) són:
Arquitectes racionalistes
Adolf Loos i A. Perret:
El primer arquitecte que considerava que la decoració " era un delicte i un malbaratament d'energies i diners". Mantenia que l'obra havia de centrar-se en la distribució interior no pas en l'estil de l'edifici. També afirmava que " si el disseny d'un objecte o edifici s'adapta al seu propòsit, la bellesa tindrà cura d'ella mateixa". Fou autor del llibre: Ornaments i delicte (1908). Pel seu cantó, August Perret inicià l'ús del formigó armat com a material emprat en la construcció.
Adolf Loos: Casa Loos ( 1911), Viena. L'edifici és un clar exemple de la depuració de la decoració i les bases de l'arquitectura racionalista.
L'escola Bauhaus:
A Alemanya, al 1919, es fundà a Weimar, l'escola Bauhaus. Posteriorment aquesta es va traslladar a Dessau, l'any 1925.Aquesta escola basà el seu treball en l'ensenyament de l'arquitectura així com les arts industrials en general amb gran influència avantguardista. L'escola va canviar la visió de l'estètica dels objectes prefabricats. Hi destaquen professors de l'art vanguardista tals com Kandinski o Klee, tot i això dos professors d'arquitectura que destaquen són:
-
- Walter Gropius: basà les seves teories en l'absència de decoració i els va aplicar en el propi edifici de l'escola Bauhaus a Dessau.
- Mies van der Rohe: l'arquitecte afirmava que en decoració " menys és més" i creia que els contrastos de materials aportaven a l'edifici força expressiva.
Le Corbusier:
Fou el gran teòric del corrent creador del modulor, espai des del qual s'havien de basar els habitatges per tal que fossin proporcionats i habitables segons la funció que havien de complir. Va crear la casa domino. Aquest model d'edifici es basava en plantes lliures únicament sostingudes per pilars prims (pilots), façanes lliures...d'aquesta manera la distribució de cada planta era lliure i complís la funció assignada. Per la creació d'aquests espais emprà línies rectes i corbes ( cubs i cilindres). Reduí les formes arquitectòniques a les formes més essencials. Tots els principis bàsics que utilitzà els va recopilar en la publicació: Els cinc punts de la nova arquitectura.
A l'esquerra, Mies van der Rohe. Pavelló alemany ( Exposició Internacional de Barcelona de 1929), reconstruït el 1986). A la dreta, Le Corbusier. Ville Savoie (1929), Poissy.
GATPAC:
A Catalunya entorn el 1930, es va crear el Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) que fomentava la creació d'una nova arquitectura. Pel seu cantó a Espanya es creà també el GATEPAC ( Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea).
Als Estats Units i derivat del funcionalisme, sorgí un nou corrent arquitectònic l'arquitectura organicista basada en:
-
- Ornamentació basada en jocs d'asimetries, materials, teulades...
- L'arquitectura organicista sorgeix de la mà de Frank Lloyd Wright. Influenciat per Sullivan i l'Escola de Chigago comparteix molts conceptes de l'arquitectura funcionalista. Tot i això, Wright s'allunya de la fredor racionalista i trobà solucions per cobrir les necessitats dels usuaris dels edificis alhora que es complís amb una arquitectura de caire orgànic.
- S'intenta plasmar la psicologia dels habitants a partir dels elements constructius.
- Integració de l'arquitectura en l'entorn a partir de volums i estructures horitzontals.
- Les dues obres mestres de l'arquitecte orgànic foren: La Casa Kaufmann o la Casa de la Casada.
Per contra, alhora que es desenvolupaven aquestes tendències arquitectòniques, els règims feixistes d'Alemanya i Itàlia seguien intentant mantenir un corrent marcat per una arquitectònica d'exaltació del poder.
Wright. La Casa de la cascada o casa Kaufmann (1935-1939). Bear Run ( Pennsilvània, EUA). En ella, s'hi aprecia la integració de l'obra en la naturalesa gràcies a l'ús de materials naturals.
Dins les Avantguardes arquitectòniques es desenvoluparen estils personals que intentaven recrear les estètiques pictòriques. És el cas del Neoplasticisme, que malgrat rebre influència de l'arquitectura funcionalista tingué unes característiques singulars.
Un exemple, n'és l'arquitecte Gerrit Rietveld amb l'ús de formes geomètriques, rectes, colors grisencs alhora que colors primaris...
Un altre exemple d'arquitectura d'avantguarda en fou l'Expressionime alemany amb Bruno Taut i Mendelsohn que s'allunyaren de l'estètica funcional per acostar-se a una arquitectura utòpica. Un altre corrent que tampoc acabà de prendre força fou el Futurisme que quedà en projectes plasmats en paper però que no es van dur a terme.