El rock i el pop

La formació típica pel que fa a base instrumental  en els grups de rock, està composta per tres guitarres: solista, acompanyament i baixa.

• L'electrificació ha estat una gran aportació. I la guitarra ha arribat fins i tot a superar el piano, bateria i instruments metàl·lics.
• Els pedals de distorsió, efectes especials i la cinta magnètica han particularitzat a aquesta música, sent el soroll l'únic material.
• La violència és l'energia pròpia del rock i la base constitutiva per al tractament del so.
• Quan s'insisteix en un ritme greu i la música electrònica provoca la utilització d'aquesta pels músics o executants.
• L'estructura del rock en els seus orígens es caracteritza per la utilització de Tònica, Subdominant, Dominant. Encara que amb la influència de l'Índia, la seva execució és interpretada per cada músic o artista, a la seva manera.
• L'estructura del rock està formada per estrofes i tornades sense ordre preestablert. Se sol començar amb una introducció més estrofa, introducció més tornada, encara que no és el normal. No hi ha un patró fix; podem trobar-nos amb una estrofa més tornada, dues estrofes més tornada ... L'estructura més usual: INTRODUCCIÓ, ESTROFA, ESTROFA, TORNADA, PONT (Sol ser un punteig, que varia els esquemes harmònics per arribar d'uns a altres), ESTROFA, ESTROFA, TORNADA, TORNADA.
• L'estructuració del rock ha de comptar amb tres components: Melodia, Harmonia i Ritme.

Melodia:

• Sostinguda per la veu humana, encara que amb més importància de l'expressivitat.
• És de gran ajuda al text, impedint la ruptura entre el to directe de les paraules i el caràcter espontani. La melodia és la que sorprèn a cau d'orella més directament.

Harmonia:

• Juntament amb la melodia constitueixen les dues l'espai musical on el ritme organitza el temps.
• El rock compta amb pocs acords dissonants el que li dóna una gran fermesa. A més, no són molts els que el componen o la separació entre ells es troba delimitada (aporta més neteja a l'obra) influència del rythm and blues i del jazz.
• Els instruments no canvien i el ritme (més que la melodia i harmonia), sosté la música rock.
• En el rock ha d'haver-hi progressió de menys a més pel que fa a l'harmonia i la dinàmica. Es tracta d'una música amb ritme binari dirigida a un públic jove.

Ritme:

• Com hem esmentat anteriorment el rock es caracteritza per un ritme binari. ü El pas del temps revesteix el caràcter de metrònom, que es fa molt notori sobretot en el hard-rock.
• Quan el ritme és afinat, s'allibera als instruments del caràcter golpeador.
• Aquest no és només d'instruments específics. La potència va juntament amb la mateixa violència.

Característiques del rock

• Hot-Intonation: l'entonació bruta (dirty-tones), carregada d'emoció, es realitza en el cant i la interpretació instrumental amb suport, vibratos, trémolos, portamento, pauses i soroll. Aquesta característica es pren del jazz.
• Off-Beat: totes les desviacions del pols regular (beat), això comprèn des de la síncope, que pot estar escrita fins als més subtils rallentando i accelerandi. L'Off-beat, aporta el drive ("intensitat") i el swing ("impuls") característics.
• Polifonia: els instruments melòdics varien, adornen i juguen amb la melodia, improvisant en funció de la tessitura, estil i temperament de la veu del cantant, amb el que es produeix heterofonia i polifonia aparent.
• La música rock necessita ser analitzada i representada d'una manera diferent de tota música anterior. Afegeix l'obertura cosmopolita de la música, la varietat d'estil dins del rock, els moviments i escoles simultànies.
• El tempo és irregular, perquè pot anar des d'una cançó lenta, com ara una balada, fins a una ràpida.
• Segons les maneres i estils el rock es va convertir en hard (dur) o soft (tou), punk o funk, simfònic o psicodèlic, africà o europeu, disc o reagge.