El rock i el pop

La dècada dels anys vuitanta va estar marcada pels canvis derivats dels avenços en tecnologia i l'aparició de nous mitjans de comunicació (per exemple, el canal MTV als Estats Units, dedicat exclusivament a programar música), juntament amb el desenvolupament del videoclip. La digitalització dels suports audiovisuals (CD, DVD ... ) i l'aparició del videoclip van ajudar a afrontar la crisi de venda de música que patia la indústria discogràfica a l'inici de la dècada.

D'altra banda, l'ús de nous instruments, com els electrònics (sampler), i la mateixa informàtica musical van afavorir la creació de noves sonoritats.

A més de les tendències, cal tenir en compte l'aparició d'algunes figures que han sobreviscut al pas de nous estils, com ara Madonna, Michael Jackson o Prince. Un altre aspecte destacat d'aquests anys són els grans concerts benèfics fets arran de Live Aid (1985), un concert celebrat per recaptar diners contra la fam a Àfrica.

La new wave

Sorgida al final dels anys setanta, aquesta música representa una alternativa al moviment punk. Entroncava amb la tradició musical pop dels anys seixanta i donava més importància al vessant lúdic de la música que al radical. Va ser el punt de partida de grups i artistes com Madness, The police, The Pretenders i Elvis Costello, a Anglaterra, i Talking Heads, als Estats Units, on el moviment no va tenir tan bona acollida. Partint d'aquesta tendencia, també cal esmentar el desenvolupament del pop els anys vuitanta amb grups com Spandau Ballet, Duran Duran, Simple Minds, Pet Shop Boys i artistes com Sade, Robert Palmer i Paul Young.

A Espanya, els representants d'aquest moviment van sorgir arran de l'anomenada nueva ola (que més tard es coneixeria com la Movida Madrileña): Alaska y Dinarama, Radio Futura, Nacha Pop, Gabinete Caligari, etc.

La música techno o electrònica

Ja en la dècada dels anys setanta, la tecnologia es va aplicar en la instrumentació, i per això es parla de música electrònica o techno. L'evolució dels nous instruments i l'abaratiment del seu cost van fer que molts grups els incorporessin a la seva música. Volien sintonitzar amb l'era de la informàtica i rebutjaven qualsevol signe de l'herència del rock. Avui dia, la gran diversificació d'aquest nou gènere ha comportat que les diferents tendències aparegudes els últims anys només tinguin en comú l'ús deis mitjans electrònics. Els orígens d'aquesta música es troben en la música culta, des de l'aparició de les ones Martenot el 1920 fins als corrents de la música electroacústica i electrònica. Però els mitjans electrònics també van ser emprats per grups d'altres tendències, com ara el pop; Depeche Mode n'és un exemple.

El hip-hop

Aquest estil va néixer en la comunitat afroamericana dels Estats Units, fruit del seu malestar davant la situació social que vivia. És una música molt rítmica, en què la melodia se substitueix per una mena de monòlegs semiparlats. Es tracta d'un estil relacionat amb un ball molt particular, basat en piruetes i moviments sincopats. Generalment s'interpreta al carrer, i s'associa a una indumentària molt específica (roba d'esport molt ampla) i a una manifestació pictòrica determinada, el grafit, que s'ha estès per les grans ciutats del món. Afrika Bambaataa, un discjòquei de Nova York, va ser el capdavanter del moviment i qui en va encunyar el terme. Posteriorment, KRS One, originari del Bronx, va resumir en quatre els elements del hip-hop: el MCing (rapping), el DJing (turntablism), el breakdancing (bboying) i el graffiti. Aquest grup, però, no incloïa altres manifestacions com el beatboxíng (una modalitat de cant), el beatmaking (producció de fons musicals, els beats) o modalitats de ball com el popping, el locking i l'uprocking.

La new age

Es tracta d'una música basada en algunes tècniques de relaxació i que utilitza mitjans tecnològics com el sintetitzador.

Els anys noranta

En la dècada dels anys noranta van aparèixer tendències com el house (que entronca amb la música electrònica), l'indie, el hardcore, i el grunge ( que sorgeix del rock alternatiu) encapçalat pel grup Nirvana. En general són estils que s'han considerat rock senzill, basat en interpretacions guitarrístiques que manifestaven l'amargor i la ràbia de l'anomenada generació X, formada per persones nascudes cap al 1970 i a les quals se'ls atribuïa poca personalitat i manca d'iniciativa.

Durant aquesta dècada també es va produir un fenomen en el camp de la distribució musical: a través d'Internet i de formats informàtics de compressió musical, com ara el mp3, es podia intercanviar música de manera gratuïta o amb un cost mínim.

A Catalunya es va viure el fenomen de l'expansió del rock català. Els grups Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït, són els representats principals del moviment. A banda d'aquests grups també destacaren Umpah-pah, Bars, Lax'nBusto i Glaucs, i, a les Illes Balears, Ja T'ho Diré, Antònia Font o Ocults.