El rock i el pop
3. El pop
Per entendre el moviment pop rock del període 1958-1962 cal tenir en compte que els Estats Units d'Amèrica van deixar de ser l'únic centre de creació d'aquest estil de música i que Anglaterra, tot i que de vegades s'allunya de les línies marcades pels nord-americans, adquirí tant protagonisme que deixa una empremta molt important.
Un altre aspecte que cal comentar és que el pop, a diferència del rock (que va néixer de manera espontània i que més tard fou adoptat per la indústria discogràfica), va sorgir com a iniciativa de les discogràfiques, les quals van veure en aquest estil moltes possibilitats comercials.
La història de Fabian és l'exemple més clar de la figura del cantant concebuda com a producte d'una casa discogràfica, juntament amb el suport de la televisió. El segell Chancellor Record, de Filadelfia, el va contractar pel seu físic atractiu, pensant en un públic jove i femení. Després, el van preparar vocalment abans de llençar el seu disc al mercat amb una cançó ja coneguda. Posteriorment va aparèixer en el programa de televisió amb I'm a Man, cançó que va significar el seu salt a la fama. Del disc Turn Me Loose es van vendre un milió de còpies i en poc temps Fabian es va convertir en una figura de la música pop.
El pop era un estil no gaire exigent i, encara que moltes vegades tractava de les frustracions de l'amor adolescent, la seva música era més aviat alegre. En aquella època, el ball va adquirir una gran importància i van sorgir molts ritmes nous promocionats des de la televisió. El rei indiscutible del ball era, en aquell moment, Chubby Checker amb el twist.
Un altre aspecte innovador en aquest període va ser la presència de la dona (Brenda Lee, Connie Francis, etc.).
Paral•lelament, hi va haver una difusió creixent de la música negra en la comunitat blanca, i van aparèixer grups i cantants afroamericans que practicaven estils com el doo wop.