Música afroamericana al segle XX

jazz (final segle XIX- principi segle XX)

1920

Ragtime

Piano sol: Scott Joplin

Piano + conjunt rítmic: Fats Waller

• utilització de síncopes contra un baix de ritme simple
• influència de la música romàntica, de les marxes de la polca + ritme en estil dels negres
• música escrita per a piano
• no improvisació
• ús del call and response
  

New Orleans

Petites orquestres: King Oliver
Jelly Roll Morton

• 3 línies melòdiques (trompeta, trombó i clarinet) + acompanyament rítmic (baix, percussions, banjo, piano)
• estil hot: manera de tocar amb passió
• ritme semblant al de les marxes

Dixieland

Jam sessions: Louis Armstrong

Èxode de músics a Chicago i després a Nova York

1930

Època swing

• pas de la música de 2 a 4 temps accentuats en el compàs
• més d'un instrument per cada família
• el jazz assoleix un gran èxit popular i comercial

Big bands

Louis Armstrong

Duke Ellington

Count Basie

Benny Goodman

Solistes

Fats Waller (piano)

Coleman Hawkins (saxo tenor)

Lester Young (saxo tenor)

Revolució del bebop

Charlie Parker

Dizzy Gillespie

• dissociació dels elements rítmics (no es marquen 4 temps)
• harmonies més riques i complexes
• melodies més anguloses: ús de cromatisme, salts  bruscos i fraseig frenètic

Estil cool

• interpretació serena i equilibrada

• estil atonal
• incorporació d'estils musicals d'arreu del món
• introducció del soroll en la música

barreja d'elements del jazz amb altres estils musicals (llatí, flamenc...)