Música afroamericana al segle XX
4. El jazz
És un estil que va sorgir al principi del segle xx pel contacte de les formes musicals de la comunitat afroamericana amb la tradició popular occidental. Nova Orleans és considerada el bressol del jazz. Sembla que els elements melòdics i harmònics deriven de la tradició musical europea, mentre que el ritme, la forma responsorial i la indissolubilitat entre música i dansa provenen de la tradició africana.
Encara que històricament ha estat difícil delimitar el concepte de jazz, hi ha un seguit de trets comuns en què coincideixen tots els historiadors:
- L'intèrpret té una gran importància, fins i tot més que el compositor. Aquest aspecte no es pot entendre sense parlar del concepte d'improvisació característic dels instrumentistes i vocalistes de jazz. Això fa que, en les interpretacions de conjunts instrumentals, les individualitats destaquin per sobre de I'execució col·lectiva.
- El ritme es diferencia bàsicament del de la música anomenada culta per l'accentuació en els temps segon i quart (diferent de la música culta, en què es marca en els temps primer i tercer). Aquesta accentuació s'anomena swing ('balanceig'), encara que aquest terme també serveix per designar la conversió de corxeres en corxera amb punt i semicorxera per tal de donar un caràcter diferent. També cal fer referència a la superposició de ritmes (polirítmies), molt freqüent en aquest tipus de música. Aquestes característiques fan que la música de jazz sigui ballable, la qual cosa entronca amb la tradició africana, en què el cant i el ball són manifestacions indissolubles en qualsevol acte.
- La forma més usual és l'anomenat call and response, que ja hem vist en l'apartat de les work songs i en la música religiosa afroamericana.
- La instrumentació ha anat variant amb la incorporació de molts instruments provinents de la tradició europea (vent-metall, piano, guitarra, baix ... ). Ara bé, hi ha hagut una voluntat de treure el màxim de qualitats expressives a aquests instruments: imitació de la veu (amb el glissando, vibrato ... ), utilització de diferents tècniques per donar més riquesa al ritme, etc.
L'evolució del jazz és molt complexa: des del sud-est dels Estats Units es va estendre per tot el país, i posteriorment per Europa, on es va convertir en un gènere més associat a la música culta.