Anterior
Següent

6. Modernisme

El Modernisme fou un moviment artístic que sorgí entorn al 1880, al voltant de canvi de segle. Depenen de la zona on es desenvolupà va rebre diversos noms tals com:

    • Art Nouveau (Bélgica i França)
    • Modernisme ( Catalunya)
    • Modern style ( Anglaterra)
    • Sezession ( Àustria)
    • Liberty ( Itàlia)
    • Jugendstil ( Alemanya)

 

***

 Lluís Domènech i Montaner. Hospital de Sant Pau (1902-1911), Barcelona. Vista interior dels diferents pavellons del recinte, un dels màxims exponents del Modernisme català.

Fos el nom que fos, el moviment del Modernisme es caracteritzà per:

    • Busca noves solucions en relació a la llibertat de les formes aplicant avenços en enginyeria.
    • Trenca amb la tradició tot aprofitant-se de la nova tecnologia i la indústria.
    • Emancipació de l'arquitectura en pro d'una tipologia decorativa basada en elements inspirats en la natura ( motius florals, geomètrics...)
    • Defuig de les formes clàssiques tot i adaptar les conquestes tècniques adquirides.
    • Entén l'edifici com a element global pel que es dissenyen tots els elements. L'edifici deixa de ser un bloc tancat ( plans i arestes) per passar a ser concebut com a espai obert a línies sinuoses, asimetries, ondulacions, obertures, balconades, miradors...
    • Ús de nous materials en decoració tals com ferros forjats, vidres, ceràmica, fustes retallades que evoquen la natura...
    • Art refinat dirigit a una burgesia amb ansies d'un art més fi que el que produeix la industrialització.
    • Art integrador de les arts.
    • Art relacionat amb el progrés industrial , el suport tecnològic...
    • Pel que fa les plantes hi ha llibertat absoluta tot i que els espais interiors marquen una forta organització.
    • Es divideix en dos línies principals: una primera més sinuosa en decoració i una segona més geomètrica.

Línies principals del Modernisme

Dins el moviment artístic del Modernisme hi trobem dues línies principals:

1.Modernisme de línies ondulants: 

    • Es caracteritza per línies ondulants i motius geomètrics
    • Aquest corrent destaca a Bèlgica, França i Catalunya
    • A Bèlgica destaca, Victor Horta que recargolava les formes amb línies sinuoses. A França hi destaca, Hector Guimard.
    • A Catalunya, com veurem més endavant té una tradició clarament burgesa i nacionalista. Hi destacaren : Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí amb un estil propi...

2. Modernisme de formes geomètriques:

    • Tendència més geometritzadora, de volums prismàtics
    • Arquitectures asimètriques tot i haver-hi certa relació entre els espais interiors i la distribució geomètrica de l'espai en els jardins exteriors.
    • Aquest corrent destaca a Anglaterra i Àustria.
    • Hi destaquen Mackintosh al Regne Unit així com Wagner i Olbrich ( deixeble seu) a Àustria.
    • En una època marcada per la Revolució Industrial i la fabricació en serie, sorgí de nou la valoració del treball artesanal  amb  William Morris i el moviment Arts&Crafts, una lluita idealista contra els productes industrials en sèrie. Es centrà en produir objectes bells per una societat marcada per la industrialització. En general però l'estètica modernista cuidà els detalls de mobles, vidres, joies, objectes decoratius...

El Modernisme a Catalunya

    • A Catalunya, la línia que marcà el moviment modernista fou el caracteritzat per les línies ondulants i motius geomètrics.
    • Contextualitzant-lo el podem relacionar amb la Renaixença, que redescobreix els moments històrics i tradicionals catalans.
    • Arquitectònicament hi destaquen tres artistes:
        • Lluís Domènech i Montaner, amb una gran tendència decorativa. Entre les seves obres destaca la Sala de concerts del Palau de la Música Catalana a Barcelona.
        • Josep Puig i Cadafalch, un pèl gotitzant. Entre les seves obres hi destaquen la Casa Amatller o la Casa Terrades ( la Casa de les Punxes).
        • Antoni Gaudí: amb un estil propi i una personalitat de geni, les seves obres són mereixedores d'un estudi a part. Va treballar amb formes i estructures noves i tradicionals tot creant un art avançat en la creació d'espais. Entre les seves obres hi destaquen la Sagrada Família així com la Casa Milà o la Pedrera.

   

A l'esquerra, Domènech i Montaner. Vista interior de la sala de concerts del Palau de la Música Catalana (1905-1908). Barcelona. En ella s'hi observen l'ús de noves tècniques alhora que l'ús de materials tradicionals ( vitralls, mosaics, forja...). A la dreta, imatge de Passeig de Gràcia, Barcelona. En ella hi observem a l'esquerra  Puig i Cadafalch. Casa Amatller (1900-1901) i a la dreta l'obra d'Antoni Gaudí. La Casa Batlló (1904-1906), Barcelona on hi observem el trencadís de la façana amb inspiració natural.

 

                                                                                                                                                                                                                                                                 

A l'esquerra, Gaudí. Casa Milà o La Pedrera ( 1907-1910), Barcelona. En ella s'hi aprecia el seu domini tècnic i estructural alhora que se'n desprén el seu estil propi en la creació de noves formes constructives. A la dreta, Puig i Cadafalch. Casa Terradesl o la Casa de les Punxes (103-1905), Barcelona.

 

    • En pintura, l'estil mostra una gran diversitat temàtica i estilística en la que hi trobem artistes impressionistes, simbolistes així com artistes amb tradició plàstia del segle XIX ( retrats i paisatges).  Hi destaquen Ramon Casals i Santiago Rusiñol amb temàtiques senzilles i amables de la burgesia catalana.  Pel seu cantó, Isidre Nonell destacà per les seves obres amb càrrega social.
    • En arts decoratives hi destaquen els treballs artesanals de Josep Maria Luís Masriera. En gràfics ( sobretot en cartells) hi van destacar Casas i Alexandre de Riquer.

Anterior
Següent