Apunts reforç del Realisme al Modernisme

1.Context geogràfic

L'art de la segona meitat del segle XIX té com a centre artístic París, la qual destacarà per les diferents tendències pictòriques. Tot i que Roma continua sent un punt de referència artístic, passa a ser un centre marcat per l'academicisme i poc a poc va perdent importància.

Tot i això veurem que al llarg del segle XIX són diverses les capitals europees les que aniran destaquen en el camp artístic: Londres, Milà, Berlín, Barcelona... Al llarg de la segona meitat de segle veurem com cronològicament van sorgint diversos moviments que seran l'avantsala de les posteriors avantguardes del segle XX.

Així doncs en arquitectura sorgeixen:

• • el Neoclassicisme, vist en el capítol anterior
  • el corrent historicista relacionat amb el romanticisme
  • l'arquitectura del ferro
  • l'ecleticisme
  • l'Escola de Chicago
  • l'arquitectura modernista..

Pel que fa la pintura i destacant com a focus artístic la capital parisenca s'hi desenvolupen diverses tendències pictòriques tals com:

• • el Neoclassicisme i Romanticisme vistos en el capítol anterior
  • el Realisme
  • Impressionisme
  • Neoimpressionisme i Postimpressionisme
  • Altres: Simbolisme, natzarens...

En escultura, pràcticament els corrents són els mateixos que a la pintura. La dificultat sorgeix amb el impressionisme que es fonamenta el color. El principal representant d’aquest corrent en escultura és Rodin que canvia la vibració del color per la vibració de la llum en la superfície i textures de l’escultura. Això ho aconsegueix per mitjà d’un modelat ràpid que deixa presents en la superfície les ditades de les mans. Aquesta immediatesa en l’execució és parella a la pinzellada ràpida dels pintors. Per això Rodin deixa les superfícies sense polir.