Apunts reforç del Realisme al Modernisme

5.1.Realisme

El context del realisme el podem situar en les dècades centrals del segle XIX, concretament entre els anys 1848-1870 a França. Hi ha diversos factors que faciliten la creació d'aquest corrent pictòric:

 

• • Es desenvolupa el positivisme filosòfic d'August Comte basat en les bondats que aporta l'evolució de la ciència per millorar el progrés de la societat.
  • En general, hi ha un avenç en el camp de la ciència ( teories evolucionistes de Charles Darwin, les lleis d'herència de Mendelson o la classificació dels elements químics de Mendeleiev).
  • Es desenvolupa el realisme literari que reflexa la duresa de la realitat obrera de les ciutats. Destaquen les novel·les dels autors com Dickens, Balzac o Zóla.
  • Implantació definitiva de la burgesia com a classe social.
  • Reacció artística davant els problemes socials derivats de la Revolució del 1848.
  • Desacord entre l'art oficial i l'independent ( revulsiu social).

Així doncs, en aquest context, en el que l'art es dirigia a un públic burgès i que estava totalment oficialitzat ( salons, exposicions...) es produeix una reacció per part del artistes enfront al romanticisme i al idealització de la societat i la realitat que es tradueix en un corrent pictòric caracteritzat per:

 

• • Es deixen enrere temes medievals, clàssics i orientals.
  • Recerca de la representació de la realitat objectiva. Negació de la idealització de la realitat.
  • Cerca de la realitat propera i quotidiana. Es representa la realitat de les classes socials populars ( sorgides a la Revolució Industrial) amb les seves misèries.
  • Rebuig a la retòrica romàntica i a la idealització neoclàssica.
  • Temàtica lliure segons la realitat observada per l'artista. Tot i això, destaca per estar centrada en aspectes quotidians alhora que relacionats amb la duresa colpidora de la realitat de les classes populars humils sorgides de la Revolució Industrial.

 

L'aparició de la fotografia  ( Daguerre,1839), la difusió de la premsa o la revolució tecnològica varen ser factors que van contribuir en les composicions pictòriques d'aquest estil. Així doncs formalment aquest estil es caracteritza per:

 

• • Enquadraments casuals a mode de fotografia instantània.
  • Tècnica lliure alhora que perfecte ja que la realitat s'havia de plasmar tal com es veia.
  • Ús de les tècniques de la litografia i el dibuix per representar escenes quotidianes transmeses a partir de la mirada de l'artista.

 

Realisme francès

Dins el corrent francès podem destacar tres pintors que varen sobresortir treballant la realitat com a punt de partida:

• • Courbet: realitzà obres de grans dimensions amb temes vulgars i quotidians. Un exemple n'és l'Enterrament a Ornans

• • Daumier: La seva obra es centra en escenes de la vida urbana . Fou un gran il·lustrador en litografia ( destacà per les seves sàtires, crítica social contra la burgesia i les professions liberals). En la seva pintura hi destaca la línia per sobre el color ( a mode de dibuix).

• • Millet: La temàtica de les seves obres gira entorn a escenes de la vida del camp, el treball dels pagesos així com moments relacionats amb la situació que havia generat la industrialització. Així doncs, les seves obres es caracteritzen per composicions estructurades, cromatismes propers als colors de la terra...

 

 

 

Per altre cantó, dins el realisme francès  i allunyant-se de la crítica social, es va desenvolupar una pintura de paisatge allunyada de l'obra del Romanticisme de Turner o Friedrich. En aquest cas, l'artista no interpreta el paisatge si no que representa la realitat observada tal com és. Corot, artista que destacà en aquest camp, treballà la llum real i la composició per donar amb diferents plans, profunditat al quadre.

Finalment, destaca un grup de pintors que formaren l'escola de Barbizon, l'origen del nom rau en el fet que aquests pintaven els boscos de Barbizon, a les afores de París. Artistes que van formar part d'aquest grup són: Henri Rousseau, Díaz de la Peña, Daubigny o el mateix Millet. Una de les finalitats de les seves obres era captar la llum tal com era en cada moment ( no la d'estudi) és l'anomenat au plein air. Aquesta tècnica es va poder portar a terme per la innovació dels tubs de plom amb pintura a l'oli prefabricats.

Realisme espanyol

A Espanya, la pintura es troba encara entre la influència romàntica i el realisme.

Destaca en pintura històrica Eduardo Rosales i en temàtica costumista i exòtica ressalta Marià Fortuny.

A Catalunya, i en relació a l'escola de Barbizon, sorgí l'escola d'Olot, amb Joaquim Vayreda i Josep Berga.