5.3.Postimpressionisme

Com comentàvem en el punt anterior, l'any 1886, el grup impressionista realitzà l'exposició conjunta que marcaria la fi d'aquest moviment. Així doncs, començaren a sorgir nous corrents i noves recerques artístiques. S'anomena doncs Postimpressionisme a l'etapa que comprèn des de l'última exposició impressionista al Cubisme, als primers anys del segle XX. Aquesta etapa serà l'avantsala de l'art del segle XX:

Pintors neoimpressionistes o puntillistes

Relacionats amb els pintors impressionistes trobem un seguit d'autors que van interpretar la teoria de colors amb un punt de vista diferent. Aquests, l'aplicaren amb punts petits de colors primaris amb els complementaris que es superposaven tot estudiant el color i la composició. El seu treball finalment fou menys espontani que la dels impressionistes.

Els dos autors a destacar foren: Seurat i Signac.

 

  

 

A l'esquerra i, Seurat. Un diumenge d'estiu a la Grande Jatte (1884-1886), oli sobre tela. Art Institute, Chicago. A la dreta, Signac. L'esmorzar (1886-1887), oli sobre tela. Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo (Holanda). En ambdues obres s'aprecia la tècnica del puntillisme utilitzada pels artistes.

 

Pintors postimpressionistes

 
El postimpressionisme es centrà en la recerca d'una nova llibertat plàstica que cada autor adaptà al seu propi estil. En general però totes les tendències del moment van assentar les bases de les avantguardes del segle XX:

    • Es recupera el dibuix i el color negre per definir les ombres i les figures.
    • Es treballa en esbós previ per aprofundir en les tècniques.
    • Ús de colors plans tot creant superfícies uniformes. Influència del ukiyo-3, art primitiu i clàssic occidental.
Paul Cézanne
    • Cézanne, va experimentar amb la geometrització de les formes, personatges, paisatges...És per aquest fet, que se'l considera precedent del cubisme.
    • Pinzellada ample, colors pur.
    • Recerca de formes perennes en la natura.

 

A l'esquerra, Cézanne. Els jugadors de cartes (1893-1896), oli sobre tela, Musée d'Orsay, París. A la dreta, Cézanne. Grans banyistes (1898-1900), Museum or Art Filadèlfia on s'observen les que seran les bases del futur cubisme.

Toulouse-Lautrec
    • Fou el gran representant de la bohèmia parisenca.
    • Domini del dibuix i aplicació lliure del color.
    • Se'l considera un innovador en el grafisme publicitari.

 

A l'esquerra, Toulouse-Lautrec. DIvan japonais (1892-1893), Art Museum, San DIego. A la dreta, Toulouse-Lautrec. La Goluda (1891), litografia. Muséé Toulouse-Lautrec, Albi ( França).

Paul Gauguin
    • Es centrà en la recerca de l'ideal estètic. El buscà a la Provença, a la Bretanya i finalment a Tahití.
    • Utilització de colors plans i en alguns casos aleatoris. Referent pels autors simbolistes i expressionistes entre d'altres.

 

A l'esquerra, Gauguin. Dues tahitianes o pits amb flors vermelles (1899), oli sobre tela. Metropolitan Museum of Art, Nova York. A la dreta, Gauguin. La visió després del sermó (1888), National Gallery, Edimburg.

Vincent van Gogh
    • L'autor destaca per obres realitzades amb un gran sentiment ja fossin paisatges, interiors o natures mortes. En les seves obres hi plasmà el neguit que sempre l'acompanyà. 
    • Pinzellades espesses.
    • Ús de colors purs.
    • Influencià al posterior expressionisme.

 

A l'esquerra, Vincent van Gogh. Cafè de nit (1888), Museu Kröller-Muller Otterlo. A la dreta, Van Gogh. El dormitori (1889), oli sobre tela. Art Institute of Chicago, Chigago.

 

Van Gogh. La nit estrellada (1889), oli sobre tela. Museu of Modern, Nova York. Aquest quadre reflecteix l'agitació de l'etapa en la que restà en el psiquiàtric de Saint- Rémy on va estar ingressat.