Apunts reforç del Realisme al Modernisme

5.2.Impressionisme

 En l'últim quart del segle XIX sorgí un nou moviment pictòric que trenca artísticament amb els moviments anteriors, l'Impressionisme. Els antecedents cal buscar-los en els pintors barrocs, els paisatgistes anglesos així com els pintors realistes de l'escola de Barbizon. El grup impressionista recull doncs influència dels grans mestres tals com Constable o Turner.

Tot i que la majoria no eren francesos, París va ser la capital artística on es va desenvolupat aquesta corrent pictòrica. Malgrat que mai es va forma una escola impressionista com a tal, el grup d'artistes fou un grup molt cohesionat entre d'altres raons pel fet que estaven units per un sentiment d'amistat. Així doncs es reunien en cafès parisencs ( el Cafè de Guerbois) a fer tertúlies  amb altres intel·lectuals i debatre aspectes pictòrics.

L'any 1886, els impressionistes van celebrar una exposició conjunta. Aquest any es considera la fi del moviment.

Aquest corrent pictòric, basat en la captació de la llum a partir de pinzellades soltes i tonalitats cromàtiques es caracteritzà entre d'altres aspectes per:

• • • Tractament del color: La tècnica dels pintors impressionistes es centrà en la teoria dels colors de Chevreul. La teoria afirmava que existien tres colors primaris ( groc, vermell i blau) i tres complementaris ( verd, violeta i ataronjat). Així doncs els colors existeixen per la relació dels colors més propers combinant-se primaris i complementaris. Per aquesta raó, els pintors impressionistes treballaven amb taques de color soltes i sense línies de contorn. A tota aquesta teoria també va ajudar el fet que els avenços químics van possibilitar la utilització de la pintura a l'oli en tubs de plom fet que permetia que els artistes treballessin a l'aire lliure al camp, el conegut au plein air. Aquest tipus de pintura a l'aire lliure té els seus antecedents a l'escola de Barbizon que pintaven directament la realitat sense passar per l'estudi.
      

• • • Tractament de la llum: Com ja hem vist, l'impressionisme basà el seu estil en l'intent de captar la llum per mitjà de tocs cromàtics solts i tractant de captar l'atmosfera del moment determinat ( fugaç). Així, els pintors plasmen els colors tal com els veuen en aquell precís moment segons la incidència de la llum ( que és determinant) relacionant llum-temps-espai. L'impressionisme doncs, no va innovar tant en temàtica, ja que es segueixen tractant paisatges, si no pel fet d'intentar captar la incidència de la llum de l'instant que s'està pintant. Una conseqüència d'aquest fet, fou que es pintaren sèries d'un mateix paisatge però a diferents hores del dia, diferents èpoques de l'any i amb diferents tonalitats segons la incidència de la llum, és a dir, aparences successives. 

• • • Tractament de la pinzellada: Els pintors impressionistes treballaren les seves obres a partir de pinzellades lliures i soltes fet que generà una pintura amb un efecte d'esbossat, inacabada. D'aquesta manera, creaven taques soltes de colors purs agrupats i sense línies de contorn. Com a conseqúèencia, quan volien representar ombres no utilitzaven el color negre ni línies de contorn si no colors complementaris. Aquesta corrent pictòrica no utilitzà l'efecte del clarobscur i per contra es decantà per la coloració de les ombres dels objectes, es reduïen els espais acolorits amb llums grogues, violades... Aquesta tècnica utilitzada va definir perspectives que no es regien per la geometria si no pe dissociacions cromàtiques així com formes i volums suggerits més que no pas dibuixats.

Pintors impressionistes