Apunts reforç del Realisme al Modernisme
Apunts reforç del Realisme al Modernisme
4.Escultura
L'escultura del segle XIX va relacionada amb les tendències pictòriques tot i que amb menys possibilitats formals i temàtiques. Tanmateix, en aquest període, l'escultura s'independitza de l'arquitectura alhora que l'escultura monumental cedeix pas a una escultura més propera i petita.
Així doncs trobem escultures dins de les diferents corrents que van sorgint:
-
- Així, trobem l'obra de François Rude amb la Marsellesa que decora l'Arc de l'Étoile de Paris amb influència del Romanticisme de Delacroix.
- Dins el Realisme, destaca Daumier, amb un esperit crític i unes obres plenes de vitalitat i allunyades dels cànons clàssics, com l'obra Ratapoil.
- I finalment, i relacionant-lo amb l'impressionisme pictòric trobem el gran escultor representant d'aquesta etapa: Rodin.
A l'esquerra amb influència romànica, François Rude. La Marsellesa (1836). Arc de l'Étoile de Paris. A la dreta i dins el Realisme,Daumier. Ratapoil (1851). Musée d'Orsay, París
François-Auguste Rodin
-
- Escultor considerat impressionista i iniciador de l'escultura contemporània.
- Les seves obres destaquen per unes superfícies inacabades " non finito" (influència de Miquel Àngel). Superfícies sense polir. Rugositat en les superfícies i joc de llums.
- Els seus personatges destaquen per transmetre una gran força interna i una marcada expressivitat.
- Les seves obres més representatives són: El pensador, El bes i Els burgesos de Calais.
- Cal destacar que Rodin va eclipsar altres grans escultors d'aquesta etapa com Rosso o els catalans Miquel Blay i Josep LLimona.
A l'esquerra, Rodin. Els burgesos de Calais (1884-1895), bronze. Musée Rodin, París. En ella Rodin hi manifesta les sensacions dels protagonistes i els dubtes davant d'una mort segura. A la dreta, Rodin. El pensador ( 1880), bronze. Musée Rodin, París. En ella l'escultor representa la meditació del personatge central dantesc de la Porta de l'Infern, projecte que mai acabà.
A l'esquerra, Miquel Blay. Els primers freds (1892), marbre. A l'esquerra, Llimona, Desconsol (1907), marbre. Les dues obres d'estètica modernista es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.