3.2. L'arquitectura del ferro

Simultàniament a l'arquitectura historicista, el context històric i alguns problemes que se'n deriven van provocar el sorgiment d'una nova tipologia d'edificis i d'estètica arquitectònica: l'arquitectura del ferro.

Primer de tot cal recordar una situació on destaquen alguns problemes gràcies als quals se'n deriva aquesta nova tipologia:

 

    • Els nous mitjans de comunicació necessiten infraestructures adequades per la seva utilització: estacions de ferrocarril, tren, ponts...
    • Les estructures industrials necessiten instal·lacions on desenvolupar la seva activitat.
    • Necessitat de construir edificacions en poc temps i amb baix cost degut a l'augment demogràfic.
    • Sorgiment de nous edificis que cobreixen noves necessitats tals com els museus o les biblioteques.

 

El sorgiment de nous materials ( ferro colat, ciment, vidre laminat...) va possibilitar va generar la possibilitat de construir edificacions amb suports nous com bigues de ferro, cables d'acer... La fredor estètica d'aquests nous materials va generar la contraposició del seu ús ja que no eren aptes per a la decoració com s'havia entès fins ara.

 

Henri Labrouste va ser l'arquitecte que destacà per no maquillar els materials amb decoracions, presentant-los de manera natural tot creant edificis funcionals. Labrouste. Sala de lectura de la Bibliothèque Nationale de France ( 1857-1867).

  

El ferro colat que havia aparegut a finals del segle XVIII, fou el material per excel·lència degut a la seva resistència així com per la capacitat de construir bigues que possibilitessin espais on el vidre passava a ser també protagonista. En un primer moment hi hagué un intent de modernitat en l'ús dels nous materials, però ben aviat van quedar relegats per a la utilització d'edificis industrials. No va ser doncs fins mitjans de segle que no es van començar a experimentar tècniques de construcció, utilitzant els nous materials com a símbol de desenvolupament. Va ser doncs, en el darrer terç del segle XIX, on es van començar a utilitzar els nous materials com a elements de suport, deixant enrere els murs com a elements de tancament per donar pas i importància a l'ús del vidre.  També cal destacar l'aparició d'un gran tercer material nous, el ciment el qual marcarà l'arquitectura de tot el segle XX.

 
    

 

A l'esquerra, Alexandre- Gustave  Eiffel. Torre Eiffel (1887-1889), ferro. París. Fou construïda degut a l'Exposició Universal del 1889 així com ho fou en el seu moment el palau de Vidre de la Primera Exposició Internacional de Londres l'any 1851,de Paxton. A la dreta, Josep Mas Vila. Mercat de la Boqueria (1842-1848), Barcelona. Un exemple més de l'arquitectura dels nous materials de la segona metita del segle XIX.